cultura

museus

exposició

Jardins amb ànima

El Museu del Modernisme treu a la llum una tretzena de quadres de la sèrie de Santiago Rusiñol ‘Jardins d'Espanya'i una trentena de paisatges més del pintor

“Els jar­dins són el pai­satge posat en vers, i els ver­sos escrits en plan­tes van escas­se­jant per tot arreu, és que els jar­dins són ver­sos vius, ver­sos amb saba i amb aroma.” És un petit frag­ment de l'àlbum Jar­dins d'Espa­nya, on San­ti­ago Rusiñol va reu­nir un con­junt de làmines de pin­tu­res de jar­dins, acom­pa­nya­des de poe­mes d'autors com Joan Alco­ver, Manuel Mac­hado, Joan Mara­gall i Juan Ramón Jiménez. Del lli­bre, Rusiñol en va fer dues edi­ci­ons dife­rents, el 1903 i el 1914, i en les dues expli­cava la seva teo­ria estètica sobre el jardí deca­dent.

Rusiñol va dedi­car al gènere pictòric del jardí les últi­mes dècades de la seva car­rera pictòrica, que com­bi­nava amb la literària, amb obres com El jardí aban­do­nat (1900). Però de la sèrie inclosa en el lli­bre, que consta de 55 pin­tu­res, 22 no estan loca­lit­za­des. Ara, el Museu del Moder­nisme de Bar­ce­lona treu a la llum en una expo­sició una tret­zena d'obres d'aquesta sèrie, acom­pa­nya­des per una tren­tena més de pin­tu­res de jar­dins de Rusiñol. La direc­tora del museu, Gema Losa, remarca que una gran part d'aques­tes obres, sobre­tot les que pro­ve­nen de col·lec­ci­ons par­ti­cu­lars, “són de difícil accés”. En molts casos feia més de cent anys que aquests qua­dres no es mos­tra­ven en públic, cor­ro­bora la comissària de la mos­tra, Mer­ce­des Palau-Ribes, autora amb Josep de C. Laplana del catàleg rao­nat de pin­tura de Rusiñol.

En el recor­re­gut es pot com­pro­var l'espe­rit romàntic de Rusiñol a l'hora d'enfron­tar-se a aquests pai­sat­ges. Sem­pre pin­ta­des al natu­ral, són obres on la figura humana és gai­rebé ine­xis­tent. “Amb els jar­dins, Rusiñol podia expres­sar la bellesa, la melan­co­lia, l'emoció, la vida i la mort i el temps”, explica Palau-Ribes. Aquest espe­rit emo­ci­o­nal es con­creta en el trac­ta­ment de la llum, que té en compte l'hora i l'estació de l'any.

Entre els llocs que Rusiñol pre­fe­ria pin­tar hi ha els cèlebres jar­dins d'Aran­juez, que va repre­sen­tar obses­si­va­ment fins al final de la vida, ja que el seu últim qua­dre, ina­ca­bat i inclòs a la mos­tra, és d'allà. Hi també racons de jar­dins de Gra­nada, Còrdova, Mallorca, Sant Benet de Bages, Arenys de Munt, Sit­ges i Bar­ce­lona, per exem­ple. De la Ciu­tat Com­tal, s'inclo­uen dues obres dels jar­dins del Labe­rint i els de Martí Codo­lar a Horta.

En la mos­tra també s'exposa docu­men­tació com el lli­bre Jar­dins d'Espa­nya, car­tes i retalls de premsa. També hi ha un dibuix de Rusiñol que repre­senta Manuel de Falla, autor de la com­po­sició Nits al jar­dins d'Espa­nya. tocant el piano al Cau Fer­rat, residència sit­ge­tana del pin­tor i escrip­tor.

San­ti­ago Rusiñol. Jar­dins d'Espa­nya.

museu del moder­nisme. bal­mes, 48. bar­ce­lona. fins al 9/7



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia