Me'n torno al carrer Kieran

«Me'n torno al car­rer Kie­ran». La frase que dóna el títol al lli­bre la diu en Bru, un jove de 18 anys que en fa 5 que és orfe de pare i mare i que des de lla­vors viu amb una tia àvia a Irlanda. Cada estiu, ve a pas­sar-lo a casa d'uns amics dels seus pares, que a la vegada són els pares del seu millor amic, en Rai­mon. Aquest estiu, que ja és major d'edat, alguns esde­ve­ni­ments can­vien el seu entorn i el fan entrar de ple en el món dels adults. Pot­ser per això en Bru és un jove sor­pre­nent­ment madur, que sap man­te­nir-se al marge de les coses que no li interes­sen, i es pre­o­cupa pel seu amic. En Rai­mon no porta bé la sepa­ració recent dels seus pares, ha fet un amic nou que només pensa en la moto i les noies, ha dei­xat els estu­dis i comença a tro­bar el seu amic de tota la vida avor­rit i pesat. Els sen­ti­ments dels nois per la Cèlia, la des­co­berta d'un diari per­so­nal de l'Eulàlia i la mis­te­ri­osa tia Àgata pro­por­ci­o­nen a la novel·la un to sor­pre­nent­ment emo­tiu.

La lec­tura d'aquesta novel·la resulta sor­pre­nent, perquè d'entrada ens sem­bla un text molt àgil, amb un estil molt directe, de frase breu, amb poques des­crip­ci­ons (ni de per­so­nat­ges, ni de pai­sat­ges, ni d'esce­na­ris), però en rea­li­tat arriba a tocar a fons i a fer sen­tir al lec­tor un bon nom­bre de sen­sa­ci­ons (un pri­mer amor i un pri­mer desa­mor, la por, el dolor, el fracàs, però també la noblesa i la tem­prança). De fet s'hi nota que l'autora coneix molt i molt bé l'actu­a­li­tat dels joves d'avui, els seus interes­sos i també els seus hàbits de lec­tura, i ha sabut com fer un lli­bre que els resulti interes­sant. Interes­sant en la tota­li­tat del sig­ni­fi­cat de la paraula, i no només diver­tit o amè. Interes­sant perquè els per­so­nat­ges, prin­ci­pal­ment els joves com en Bru, la Cèlia, en Sesé i en Rai­mon, ens ense­nyen coses, ens mos­tren les seves res­pos­tes davant les situ­a­ci­ons de la seva vida de joves.

Però la M. Lluïsa Amorós no es con­forma a fer una novel·la típica per a joves amb per­so­nat­ges joves i pro­blemàtiques comu­nes als joves que resul­ten difícils de plaure els que ja no són tan joves. Fer-ne la lec­tura amb 40 anys és una experiència interes­sant perquè també els per­so­nat­ges adults ens poden ense­nyar. Són l'Eulàlia, la Marta i el Josep i fins i tot l'Hipòlit el rocker que amb les seves acti­tuds il·lus­tren algu­nes de les rela­ci­ons huma­nes més pro­pe­res.

Que a ningú li faci por que l'autora sigui de Reus i això pugui enfar­fe­gar de loca­lis­mes i sin­gu­la­ri­tats típiques de les nos­tres con­tra­des, perquè si és cert que el pro­ta­go­nista es mou entre aquesta ciu­tat i Cill Chain­nigh, a Irlanda, només en tindrà la mesura justa que l'acció demana, tal com deia Mar­ga­rida Arit­zeta en l'acte de pre­sen­tació del lli­bre, «com l'espai ine­vi­ta­ble que es mos­tra perquè sense aquest espai no hi hau­ria dis­curs. Però amb la modèstia de ser només la dimensió necessària com perquè autora i lec­tors ens hi sen­tim còmodes».