L’àliga de Cardona, 5 anys d’un símbol

Car­dona va acon­se­guir, el 2013, una fita històrica per la vila: que la seva àliga –que havia des­a­pa­re­gut amb l’arri­bada dels Bor­bons– tornés a ballar 300 anys després, coin­ci­dint amb la prèvia d’un tri­cen­te­nari molt relle­vant per a Car­dona i el seu cas­tell. Feia temps que la idea de recu­pe­rar l’àliga s’anava coent. Hi havia docu­men­tació –tot i que escassa– que esmen­tava el que havia estat un símbol per la vila, però no s’havia aca­bat de fer el pas. El gra­fit d’una àliga loca­lit­zat en una de les parets del Palau Gra­ells –que segons els experts es podria trac­tar d’una de les repre­sen­ta­ci­ons més anti­gues del bes­ti­ari català– va ser­vir per fer revis­co­lar el pro­jecte, que va aca­bar veient la llum en un moment clau per al país i per a Car­dona. Aquest setem­bre, l’àliga ballarà per cinquè any con­se­cu­tiu des de la seva recu­pe­ració coin­ci­dint amb la festa major, que se cele­bra aquest pro­per cap de set­mana.

Els pèls dels braços de molts car­do­nins encara s’encres­pen ara quan recor­den la seva estrena i aquell gran oh que es va sen­tir dins l’església quan els ali­guers –els balla­dors– la van des­ta­par. Sal­va­dor Cam­pos –repre­sen­tant dels balla­dors al Con­sell de l’Àliga– ho té molt pre­sent: “Gai­rebé em cauen les llàgri­mes. Allà dins, es va viure una emoció molt forta de poble.” S’havia recu­pe­rat un símbol i, a més, s’havia fet seguint escru­po­lo­sa­ment una recerca històrica de nivell: el mes­tre gegan­ter car­doní Toni Mujal la va fer a par­tir d’aquell dibuix del Palau Gra­ells, un gra­vat que va saber estar en segon pla durant temps, com si esperés el moment clau per tor­nar a ser pro­ta­go­nista.

El gra­fit es va loca­lit­zar el 1998 al vell casal gòtic, que va pas­sar a mans muni­ci­pals a finals de la dècada dels noranta i que el 2011, després de vuit anys d’obres, es va inau­gu­rar com a seu de l’Arxiu Muni­ci­pal. Fa 20 centímetres i repre­senta una àliga antro­po­morfa. Va aflo­rar durant les obres, però el fet que sor­gis­sin també pin­tu­res gòtiques de finals del segle XIII hi va res­tar importància.

Va ser el 2006 quan el direc­tor de l’Arxiu Històric, Andreu Galera, va uti­lit­zar el dibuix per il·lus­trar un pro­grama de la festa major dedi­cat als gegants. De l’àliga de Car­dona, n’hi havia dues referències històriques: quan, el 1674, mossèn Aynés va ano­tar que, el 18 de setem­bre, s’havia fet ballar l’àliga amb la cele­bració de les pri­me­res fes­tes de la Mare de Déu del Patro­cini i quan, el 1690, es fa el paga­ment de nou lliu­res i tres sous a Ono­fre Roca per haver-se ocu­pat d’una repa­ració de l’àliga.

L’arri­bada dels Bor­bons va coin­ci­dir amb l’inici del silenci docu­men­tal res­pecte de l’àliga, símbol aus­tri­a­cista, però com explica Galera, també hi ha la pos­si­bi­li­tat que acabés aban­do­nada o des­truïda en algun racó. Car­dona va ser una de les dar­re­res pobla­ci­ons que va resis­tir l’embat borbònic. Del 1714 al 1720, es va viure una situ­ació de cares­tia total. L’àliga es va per­dre i també la tra­dició.

Dos anys després de l’edició d’aquell pro­grama de festa major, l’expert en cul­tura popu­lar Jan Grau va donar el toc d’alerta quan va veure el dibuix. Va visi­tar el Palau Gra­ells, va estu­diar l’edi­fici i el gra­fit i va esta­blir l’arc cro­nològic que podria tenir aque­lla àliga: ate­nint-se a les lle­tres que acom­pa­nyen el gra­vat –“clara­ment gòtiques”– el gra­fit es va fer entre el 1290 –any de cons­trucció del palau– i el 1530. Si fos així, estaríem davant la repre­sen­tació més antiga del bes­ti­ari català, segons Grau i Galera. La recerca i la hipòtesi con­ti­nuen ober­tes.

La potent història de la tro­ba­lla va calar. Josep Maria Sala (CiU) va encar­re­gar el pri­mer esbós a Mujal en el seu dar­rer man­dat i el seu suc­ces­sor, l’actual alcalde Fer­ran Estruch (ERC), va aga­far el com­promís de fer-la néixer pel tri­cen­te­nari i es va encar­re­gar d’ama­rar d’història uns veïns que no van dub­tar a posar-hi diners mit­jançant el micro­me­ce­natge. Aquest cap de set­mana, l’àliga farà els seus tres balls de festa major i encara tor­narà a aparèixer el 18 de setem­bre, quan es com­me­mora la cai­guda de Car­dona a mans de les tro­pes de Felip V, una set­mana més tard que la ciu­tat de Bar­ce­lona, motiu pel qual la vila –i el seu cas­tell– són “el dar­rer balu­ard de les lli­ber­tats cata­la­nes”.