Amb els ulls dels fills

El dramaturg i director Llàtzer Garcia estrena avui a La Planeta, de Girona (20.30 h) Els nens desagraïts, la tercera obra de la seva trilogia familiar. La canalla que es reivindica en el títol en realitat no hi apareix. Passa com a la seva segona obra, La pols, en què la referència paterna era constant però només arrencar la peça ja s’anunciava que ell havia mort. El nou muntatge s’estrena al Temporada Alta i ja té prevista una temporada a la Sala Beckett, a partir de la setmana següent. L’autor, que s’havia imaginat la peça en un gran format amb un espai escènic carregat de caravanes, finalment ha optat per fer un zoom del quadre original i essencialitzar la història.

De què va Els nens desagraïts? Parteix d’un fet real: una comunitat que s’aparta de la ciutat en la recerca de la puresa divina, seguint les indicacions d’un personatge que, assegura, parla en nom de Déu. L’autor va conèixer un fill d’aquest col·lectiu que anava a escola (tot i que mai practicava activitats extraescolars com les excursions o les classes de piscina) i que no sortia del seu cercle de caravanes el cap de setmana. L’obra qüestiona les creences particulars, sense pretendre jutjar res. A escena, quatre personatges: a més de la mare fundadora, els pares d’aquests nens desagraïts (que dubten en creure la sort que els ha destinat Déu, segons la creença del col·lectiu) i un home vidu.

Llàtzer Garcia defineix l’obra d’“angoixant” en alguns moments, però també té instants que poden provocar el riure per la seva càrrega d’absurditat, i molt probablement convidarà a un debat posterior sobre la posició de cada espectador respecte a cada un dels personatges. Arcàdia va néixer com a companyia de comèdia però, a patir de la trilogia, s’ha ubicat en un espai dramàtic i d’un humor amarg.