cultura

memòria històrica

exposició fotogràfica

Boix, primera mirada

El Museu de l’Exili de la Jonquera inaugura dissabte vinent ‘Els primers trets de Francesc Boix’, que presenta un fons fotogràfic inèdit fins l’any passat

Les imatges van ser fetes durant la Guerra civil, quan el fotògraf, amb disset anys, va ser destinat al front d’Aragó i el Segre com a reporter de la República

El fons, format per 1.369imatges, va ser adquirit per la Comissió de la Dignitat per 7.500 euros

Una de les coses que més impressionen de Francesc Boix, conegut com “el fotògraf de Mauthausen”, són les genives. La carn rosada d’aquest somriure gingival que el llavi exposava amb irreverència i que li imprimia a la boca una ganyota de galifardeu, d’obrer desastrat o de pillet de pel·lícula de gàngsters. La segona cosa que commou mirant els seus retrats és que podia haver mort molt abans i a penes tenir temps de murmurar “oh, he relliscat”, com el vailet del film de Scorsese Once upon a time in America en el moment de rebre un tret per l’esquena, i en lloc d’això va sobreviure a la pedrera infernal per realitzar un dels gestos morals més decisius del segle XX. En certa manera, és a partir de Francesc Boix i la seva declaració als judicis de Nuremberg contra el sistema concentracionari nazi que la figura del testimoni adquireix el seu autèntic estatus, i és una espècie de justícia poètica que vingués de part d’un quasi adolescent, un noi que reia amb tota la geniva, per si no quedava clar que resistir és també aquesta cosa impúdica: aferrar-se amb les dents a la vida.

La rellevància de Francesc Boix en la restitució de la memòria dels presoners dels camps nazis està fora de tot dubte i és prou coneguda, però poc se sabia de la seva etapa anterior, fins que fa poc se li ha pogut atribuir l’autoria d’un lot de negatius sobre la República i la Guerra Civil. Els clixés, conservats en dues velles caixes de llautó i una de fusta, havien sortit a la venda a Barcelona el 2010, però el preu era massa elevat per a un fons del qual es desconeixia la procedència (tot i que al principi es va creure que el fotògraf era Joan Andreu Puig Farran, destinat al front d’Aragó pel Comissariat de Propaganda), i no va trobar comprador. El 2013, el mateix lot va sortir de nou a licitació per internet i va despertar l’interès de l’associació Fotoconnexió, que intuint el valor testimonial de les imatges va posar en alerta la Comissió de la Dignitat, que les va adquirir per 7.500 euros recaptats a través d’aportacions particulars. Les dues entitats van col·laborar a partir d’aquell moment per desvelar la identitat del fotògraf, que van resultat ser dos: Francesc Boix, autor de 706 dels negatius adquirits, els corresponents als fronts del Segre i Aragó, i Bartomeu Boix, el seu pare, un sastre del Poble-sec aficionat a la fotografia a qui s’atribueixen els 663 restants, que reprodueixen escenes de la vida quotidiana durant la República a Barcelona, Badalona o el Garraf. El laboriós procés d’identificació i descripció del material, amb la implicació de Ramon Barnadas i Ricard Marco, de Fotoconnexió, va culminar el setembre del 2016 amb la donació a l’Arxiu Nacional de Catalunya , que n’ha afavorit l’edició en un llibre i una exposició que dissabte que ve arriba al Museu de l’Exili de la Jonquera (Mume).

Els primers trets de Francesc Boix, organitzada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, permet acostar-se a la vida quotidiana dels soldats en les pauses entre escaramusses, mentre preparen el ranxo, fan instrucció, llegeixen cartes, ballen sardanes, improvisen un partit de futbol o confraternitzen amb les noies de l’Aliança Nacional de la Dona Jove. En algunes de les fotografies s’hi distingeixen destacats líders republicans de la 143 Brigada Mixta, a la qual va estar destinat Boix, com ara Víctor Torres, germà del poeta Màrius Torres, o Nicanor Felipe i Jaume Girabau (el primer va morir al front i el segon, afusellat). L’exposició es podrà veure fins a l’11 de febrer.

La brevetat
Francesc Boix Campo (Barcelona, 1920-París, 1951) va exiliar-se al final de la guerra, amb 19 anys, i després de passar pels camps de Vernet i Setfonts, va ser detingut pels ocupants alemanys i deportat a Mauthausen el gener de 1941. La seva experiència com a fotògraf li va permetre tenir accés al laboratori del servei d’identificació del camp i amagar milers de negatius que servirien per acusar els nazis de genocidi. Alliberat el 1945, va morir, però, als 31 anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.