D’extradits i excarcerats

Lamentablement, aquestes últimes setmanes ha anat en boca de tothom la paraula extradició. Com altres vegades, l’actualitat ens serveix d’excusa per parlar de determinats termes. L’acció de fer efectiva una extradició és extradir, i no extraditar, un calc del castellà que no tan sols provoca que es digui malament l’infinitiu, sinó també la conjugació que en deriva. El verb extradir es conjuga com el verb servir, i per tant són incorrectes formes com ara extradita (“El jutge extradeix el detingut” i no “El jutge extradita el detingut”) i el participi extraditat, que ha de ser extradit (“El detingut extradit ha entrat a presó” i no “El detingut extraditat ha entrat a presó”).

Però no tan sols els polítics han estat en l’ull de l’huracà aquestes últimes setmanes, sinó que la fiscalia també ha amenaçat els Comitès de Defensa de la República, els coneguts com a CDR, i no com a CDRs o CDR’s. En català, les sigles no porten cap marca de plural. El plural s’indica a través dels elements que acompanyen la sigla, com ara l’article o el verb.

També es parla de la repressió que l’Estat espanyol està exercint contra l’independentisme. La paraula repressió es pronuncia amb essa sorda, com altres mots formats pels grups –press– (expressió, impressió, pressió), –gress– (agressió, agressor, digressió) i –miss– (premissa, comissió, insubmissió) que sovint es pronuncien malament amb essa sonora.

I pel que fa al vocabulari jurídic, una altra paraula que es diu incorrectament és auto. Auto només és l’abreviatura d’automòbil i no es pot fer servir en el sentit de resolució judicial, que és interlocutòria. Per exemple, “el jutge Llarena va citar els investigats per comunicar-los la interlocutòria de processament”, o “l’ordre de processament”, i no “l’auto de processament”.

Finalment, el verb que cal fer servir quan el jutge treu algú de la presó és excarcerar, i no excarcel·lar o excarcelar: “El jutge no ha permès l’excarceració de Jordi Sánchez perquè pugui ser investit”.