Còmic

Còmics de guerra

La historieta contemporània ha ofert diverses perspectives de la Segona Guerra Mundial, des d’aventures evasives fins a grans anàlisis sobre el perquè de molts fets

Tots els escenaris bèl·lics i situacions tenen cabuda a les vinyetes dels tebeos
Alguns dels còmics parlen de la col·laboració amb els nazis, un tema tabú durant anys

El 1944 va ser l’any defi­ni­tiu de la der­rota nazi en tots els fronts, men­tre que al Pacífic els japo­ne­sos ofe­rien una ferotge i des­es­pe­rada resistència a cada illa que domi­na­ven. A mesura que s’alli­be­ra­ven ter­ri­to­ris, es des­co­bria la mag­ni­tud del geno­cidi nazi als camps de con­cen­tració.

Enguany s’està com­me­mo­rant el 75è ani­ver­sari del Dia D o de l’alli­be­ra­ment de París. Pel·lícules, docu­men­tals i sèries de ficció han mos­trat diver­sos epi­so­dis de la Segona Guerra Mun­dial. Però el còmic també n’ha dibui­xat la seva versió amb la publi­cació d’àlbums, qua­der­nets apaïsats, novel·les gràfiques, comic books i manga.

La sèrie Hazañas bélicas, cre­ada per Boix­car a l’Espa­nya de la post­guerra i publi­cada per la des­a­pa­re­guda Toray, és molt pre­sent en la nos­tra memòria col·lec­tiva. Està cen­trada fona­men­tal­ment en la Segona Guerra Mun­dial, en la qual segons el front can­via l’afi­li­ació de bons i dolents. Al Pacífic, els japo­ne­sos són els mal­fac­tors i els nord-ame­ri­cans, els herois; al front ori­en­tal, els soviètics encar­nen el mal, men­tre que al front occi­den­tal els per­so­nat­ges posi­tius són els ali­ats, encara que els ale­manys no en sur­ten gaire mal­pa­rats. La col·lecció enqua­der­nada es pot acon­se­guir com a Edición Colec­ci­o­nista.

Ernie Pike, obra del guio­nista Héctor Germán Oes­ter­held i del dibui­xant Hugo Pratt (Norma Edi­to­rial), mereix una meda­lla d’honor. El pro­ta­go­nista és un cor­res­pon­sal de guerra que mos­tra el ves­sant humà del sol­dat aliat, el seu cru dia a dia en diver­sos fronts. Cal des­ta­car també la sèrie Sgto. Rock, una cre­ació de Robert Kanig­her i Joe Kubert per a DC Comics, pro­ta­go­nit­zada per un sot­so­fi­cial d’infan­te­ria nord-ame­ricà que com­bat al nord d’Àfrica i al front euro­peu. El per­so­natge odia la guerra, però això no és un obs­ta­cle per par­ti­ci­par en la lluita per lle­ial­tat als seus com­panys d’armes. Com que és un per­so­natge DC, amb el temps va aparèixer en sèries com ara Super­man i El escu­adrón sui­cida (ECC Edi­ci­o­nes).

Si par­lem de super­he­rois, una de les ico­nes és el Capità Amèrica (Panini Comics). Joe Simon i Jack Kirby el van crear per a Mar­vel Comics el 1941, quan els Estats Units eren neu­trals. “Encara no estàvem en guerra, però tot­hom sabia que hi entraríem. Per aquesta raó va néixer el Capità Amèrica; Amèrica neces­si­tava un super­pa­tri­ota”, va expli­car Kirby. El per­so­natge de Steve Rogers, un noi esqui­fit, intenta allis­tar-se a l’exèrcit davant l’amenaça nazi, però és rebut­jat pel seu físic. Final­ment, se sot­met a un expe­ri­ment per crear el super­sol­dat i així esdevé el Capità Amèrica. El seu gran anta­go­nista ini­cial va ser Crani Roig, un agent nazi entre­nat per­so­nal­ment per Hit­ler.

Dar­re­ra­ment, tro­bem en el còmic fran­co­belga interes­sants àlbums sobre la Segona Guerra Mun­dial. Des­taca per la qua­li­tat nar­ra­tiva i gràfica El ejército de la som­bra, d’Oli­vier Spel­tens (Norma), dos àlbums que des­cri­uen amb cru­esa la vida d’una uni­tat de sol­dats ale­manys al front de l’Est del 1942 al 1945, quan els super­vi­vents aca­ben en la defensa de Frank­furt. Air­bone 44, de Phi­lippe Jar­bi­net (Net­com2), és una sèrie al vol­tant del sol­dat nord-ame­ricà Gavin Jen­tro, que torna a França en el desem­bar­ca­ment de Nor­man­dia amb l’espe­rança de retro­bar-se amb la seva esti­mada, Joanne. Més enllà de la trama bèl·lica, aquests àlbums apro­fun­dei­xen en l’ocu­pació ale­ma­nya i el col·labo­ra­ci­o­nisme, un tema tabú.

El Dia D és l’eix de la sèrie Ope­ración Over­lord, de Bruno Falba i Davide Fabri (Norma), que narra els esde­ve­ni­ments de diver­ses uni­tats ali­a­des en les jor­na­des clau del desem­bar­ca­ment.

Una de les pare­lles cre­a­ti­ves més fructíferes en els còmics sobre avi­ons en les dues guer­res mun­di­als és la for­mada pel guio­nista Yann i l’extra­or­di­nari dibui­xant Romain Hugault, amb sèries com ara Angel wings (Norma), pro­ta­go­nit­zada per una pin-up experta pilot d’avi­ons. I no ens podem obli­dar de la sèrie War sto­ries (Norma), amb els magnífics guions de l’irlandès Garth Ennis.

‘Maus’, obra mes­tra

El geno­cidi nazi ha estat dibui­xat en veri­ta­bles obres mes­tres com ara Maus, d’Art Spi­e­gel­man (Reser­voir Books), una novel·la gràfica que narra la vida real del pare de l’autor a la Polònia ocu­pada pels nazis. Una obra cab­dal per enten­dre la dimensió de l’Holo­caust. Els per­so­nat­ges del còmic són ani­mals antro­pomòrfics: els rato­lins són els jueus; els gats, els ale­manys, i els porcs, els polo­ne­sos.

També cal esmen­tar obres com ara Yos­sel, de Joe Kubert (Norma), sobre un jove dibui­xant que sobre­vi­viu al gueto de Varsòvia gràcies al seu art, que li per­met eva­dir-se men­tal­ment, i Auschwitz, de Pas­qual Croci (Norma), un mal­son dibui­xat amb tota cru­esa.

Un gran mal­fac­tor dels X-Men com és Mag­neto, alter ego de Max Eisen­hardt, és un mutant que de petit va estar inter­nat en un camp de con­cen­tració nazi. A El tes­ta­mento de Mag­neto, de Pak, Di Gian­do­me­nico i Hollingsworth (Panini Comics), dibuixa amb plas­ti­ci­tat la infan­tesa del per­so­natge.

La guerra del Pacífic és un tema tabú al Japó i el manga ha pas­sat de pun­te­tes sobre els crims con­tra la huma­ni­tat come­sos per l’exèrcit impe­rial. Mal­grat això, s’han publi­cat obres ambi­en­ta­des a la guerra, com Adolf, d’Osamu Tezuka (Pla­neta Comics), amb una trama sobre els orígens jueus de Hit­ler; Ope­ración Muerte, de Shi­geru Mizuki (Asti­berri), sobre les ter­ri­bles vivències del mateix autor com a sol­dat japonès, i Pies des­cal­zos, de Keiji Naka­zawa (Pen­guin Ran­dom House), el manga que narra les seves esgar­ri­fo­ses vivències com a super­vi­vent de la bomba atòmica a Hiros­hima.

París era una festa republicana

La recuperació de la memòria històrica, en la qual el còmic té el seu paper, ha rescatat de l’oblit els soldats republicans espanyols que van lluitar contra el feixisme en la II Guerra Mundial. Los surcos del azar, de Paco Roca (Astiberri), amb més de 50.000 exemplars venuts de l’edició en castellà, dibuixa el recorregut d’aquells lluitadors, que arrenca al port d’Alacant el 28 de març del 1939, quan milers de soldats i civils esperaven a ser evacuats per mar atesa la proximitat de les tropes franquistes. Només uns centenars van poder escapar i uns quants es van acabar enrolant a l’exèrcit de la França Lliure, i van formar La Nou, una companyia de la divisió blindada del general Leclerc.

Van ser els combatents republicans els primers a arribar a París per alliberar la ciutat dels nazis. La trama s’estructura en flashbacks provinents dels records d’un antic membre de La Nou, entrevistat per un personatge encarnat pel mateix autor.

A França i Bèlgica l’ocupació nazi és un tema que provoca urticària. Va existir la resistència, però el col·laboracionisme va ser molt important. El mateix Hergé va ser acusat de col·laboracionista. Per conèixer aquesta obscura etapa, tenim còmics com ara la trilogia Érase una vez en Francia, de Fabien Nury i Sylvain Vallée (Norma Editorial), en què un jueu sense escrúpols –basat en un personatge real– fa negocis amb els nazis. Jacques Tardi narra en la sèrie Yo, René Tardi. Prisionero en StalagIIB, les vivències del seu pare com a presoner de guerra dels alemanys. Una icona francobelga com Spirou protagonitza El botones de verde caqui, de Yann i Olivier Schwartz (Dib·buks), ambientada a Brussel·les el 1942. Spirou treballa d’incògnit per a la resistència, però el seu amic Fantasio creu que és un traïdor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia