Repensar l’estil de vida rural
L’Smithsonian fixa els valors per dissenyar les estratègies de futur de la Vall d’en Bas
S’han fet públics a l’enllaç SomVallBas d’aquest prestigiós institut dels Estats Units
Que la cooperativa té un paper central per a les veïnes i els veïns del municipi de la Vall d’en Bas és lògic si es té en compte la realitat i el pes del sector agrícola en aquesta zona. No ho és tant conèixer què pensen sobre els valors del seu estil de vida rural. Coincideixen que els horts se situen al capdamunt de la llista d’aquests valors, seguits de la cooperativa, algunes propostes gastronòmiques com el rostit de pollastre i el pes del sector ramader. Per contra, veuen amenaçats l’espai rural, sobretot els cultius i l’aigua, cosa que està relacionada amb la preocupació que genera la construcció de la futura variant de les Preses, que afecta majoritàriament terrenys de la Vall d’en Bas. Conèixer les fortaleses i les amenaces és fonamental per prendre decisions de futur, públiques i privades, que contribueixin a repensar l’estil de vida rural propi de la vall.
Per això, l’Smithsonian Center for Folklife and Heritage ho ha estat estudiant. De fet, és el primer cas sobre el qual aquesta prestigiosa entitat fa un estudi global d’aquestes característiques. I, justament, ara ha inaugurat SomVallBas, una exposició virtual que en recull els resultats. Se centra en la vida tradicional i moderna de la vall, amb una sèrie d’articles multilingües que documenten la creativitat i la diversitat cultural de la zona i donen valor als seus artesans i tradicions, per impulsar el sentit de la solidaritat i la col·laboració. Les històries locals, la gastronomia, les tradicions musicals, els artesans i l’artesania de la vall es comparteixen així amb un públic internacional.
La documentació de l’exposició passa a formar part de la col·lecció permanent de la Institució Smithsonian. També s’allotjarà a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa d’Olot i al de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat.
La mostra és un dels resultats del projecte de recerca que es va iniciar a mitjan any passat per preservar el patrimoni cultural de la Vall d’en Bas. Realitzat per persones de l’àmbit local i també per experts en antropologia, història, llengua, arqueologia, música i documentació i arxivística, ha permès identificar les tradicions més estimades per la població i ha desenvolupat estratègies, com l’exposició inaugurada ara, per fer-les vitals, visibles i viables, és a dir, sostenibles.
Quant a la resta de valors que defineixen les fortaleses i les amenaces de l’estil de vida rural de la Vall d’en Bas, destaquen, a part dels citats, el concepte de llar com un dels valors amenaçats, amb la pèrdua de tradicions com ara la matança del porc, les xerrades a les eres de les cases de pagès, el retrocés de la figura de la masoveria en les relacions propietari-llogater, les segones residències i les terceres generacions... A més, el túnel de Bracons es veu també com una amenaça per als valors de la vida rural tradicional.
Entre les fortaleses, destaquen els nous valors de la participació, l’associacionisme, el bon veïnatge, una mentalitat pròpia de la gent del municipi, i, entre altres elements, l’autosuficiència.
Quan jugar a la botifarra és un valor a conservar
El pa artesà, la caminada de la Lletissonada, passejar i jugar a la botifarra són altres valors de la manera de ser de les veïnes i veïns de la Vall d’en Bas que coincideix a remarcar l’estudi de l’Smithsonian. Així mateix, destaca que els aspectes històrics més valorats són la figura del cabdill remença Francesc de Verntallat i tot allò que té a veure amb la revolta dels remences (l’actual Vall d’en Bas en va ser un dels focus principals), la notaria del Mallol del segle XVIII (que s’obre una vegada a l’any coincidint amb la Fira de Sant Nicolau) i la figura de la bruixa Estruga Maigarda. A més, els habitants de la Vall d’en Bas coincideixen a destacar la importància d’activitats com ara fer ganxet i punt de mitja i la costura i, en l’àmbit religiós, remarquen que estan ben vives tradicions com ara el cant dels goigs, els aplecs i les tradicions de les ermites. En canvi, l’estudi de l’Smithsonian detalla que les veïnes i els veïns de la Vall d’en Bas creuen que han canviat o que estan amenaçats de perdre’s les trobades socials a les places majors dels pobles de la vall, costums com la matança del porc i la missa dominical, les festes del Roser i del Corpus, aliments com el farro (farina de blat de moro), les capelletes de verges i sants que hi ha repartides en moltes façanes, fer la beguda al bar del poble, les festes de la vellesa, les tornabodes, les caramelles, el ball de rams i, entre moltes altres coses, el toc religiós i social de les campanes. L’estudi també recull vocabulari i expressions pròpies de la vall com ara espellonar, fa pa gota, gepets, afufullar...
Enquestes, un mapa i una estratègia de futur
El projecte Sostenibilitat cultural a la Vall d’en Bas, de l’Smithsonian, s’ha dut a terme amb la participació d’un equip de recerca del Departament d’Antropologia Social i Cultural i la CORE de Patrimoni Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona. En una primera fase, una vintena d’estudiants de diverses universitats del país han enquestat 600 veïnes i veïns de la Vall d’en Bas amb l’objectiu de crear un mapa del patrimoni intangible.
La investigadora associada al centre cultural internacional Smithsonian, Meritxell Martín, ha explicat que és la primera de les tres fases del projecte i que amb tota la informació recollida han construït un inventari del patrimoni intangible del municipi garrotxí.
Amb el mapa acabat, que ha estat la segona fase, s’ha dut a terme la tercera i última fase, ara completada, i que ha consistit en la redacció del projecte de sostenibilitat, és a dir, com es pot preservar la informació recollida i utilitzar-la –adaptar-la als nous temps si cal– i com es pot fer perdurable en un context de globalització, que avui dia és la màxima amenaça d’aquest patrimoni immaterial tan valuós.
Ara, doncs, les institucions públiques, sobretot l’Ajuntament, tenen a les seves mans un instrument molt valuós per planificar el futur del municipi en tots els àmbits. Tota aquesta informació també és molt important per a les entitats, i no només per a les locals, així com per a empresaris i particulars.