Premi de Fotografia, Samuel Aranda, Alejandro Monge i Espe Pons, al Solterra
La Fundació Vila Casas inaugura demà a Torroella la programació d’estiu amb quatre propostes expositives que es podran visitar fins al 22 de novembre
El Museu Palau Solterra, de la Fundació Vila Casas, fa dies que va reprendre l’activitat expositiva, però ara renovarà les exposicions inaugurant dissabte la programació d’estiu amb quatre propostes expositives que es podran visitar del 18 de juliol al 22 de novembre del 2020.
Per una banda, presentarà la mostra col·lectiva que aplega els artistes seleccionats del Premi de Fotografia 2020. Demà, a les 19.30 h, es farà públic el veredicte del jurat i es lliuraran els premis a les obres finalistes: el primer premi, dotat amb 6.000 euros i una exposició monogràfica al Museu Can Framis l’any 2021, i el segon premi, dotat amb 3.000 euros. Els 33 artistes finalistes que formen part de l’exposició són: Maria Alzamora, Nora Ancarola, Adan Argibay, Cesar Azcarate, Alfonso Batalla, Cati Bestard, Rafael G. Bianchi, Xavi Bou, Xevi Casas, Jesús M. Chamizo, Baba Diedhiou, Claire Ducène, Andrei Farcasanu, Leticia Felgueroso, Iván Franco Fraga, Dani Galan, Marla Jacarilla, Sophie Köhler, Pascual Martínez, Tomás Miñambres Lara, Jordi Oliver, Aleix Plademunt, Alberto Polo, Ignasi Prat, Lluc Queralt, Ignasi Raventós, Eulàlia Rovira, Pep Sau, Laura Van Severen, Shu, Pol Viladoms, Wolf i Román Yñán.
Per l’altra, al mateix equipament s’exposaran obres d’Espe Pons (Barcelona, 1973) a través de la mostra Sota la llum del mar, un assaig fotogràfic que pretén dignificar totes les víctimes del franquisme de l’Espanya de la Guerra Civil i la postguerra. El projecte expositiu es basa en la història del germà petit de l’avi de la fotògrafa, Tomàs Pons Albesa, que va ser afusellat amb 31 anys al Camp de la Bota de Barcelona l’any 1941.
Samuel Aranda (Santa Coloma de Gramenet, 1979) presenta, per la seva part, una exposició, comissariada per Glòria Bosch, que neix com un projecte documental, centrat en els territoris més immediats i propers de l’artista: Barcelona, l’Empordà i Santa Coloma de Gramenet. Durant un any i mig, ha fet una immersió amb l’objectiu de mostrar-nos elements visuals sobre allò que som i com vivim en el nostre ecosistema.
I amb les obres d’Alejandro Monje (Saragossa, 1988) es completa la proposta, en el seu cas amb Good taste is overrated, una petita exposició que reflexiona entorn del significat i el valor dels diners en la nostra societat a través d’escultures i instal·lacions. Són un grapat de bitllets, pintats a mà; una gran fortuna que posteriorment cremarà.