cultura

el nou curs cultural

Jordi Bordes

Caixa o faixa a la cartellera d'avui

La cartellera de Barcelona prepara una temporada plena d'espectacles d'alt risc de producció que necessiten omplir durant mesos la platea

La tardor és la millor època per als musicals
M
Al costat, dels musicals, títols com ara ‘Art' també sumaran molta assistència, segurament

La tem­po­rada 2016/17 torna a ser tem­po­rada de musi­cals de gran for­mat a Cata­lu­nya. Pels volts de Nadal (els mesos de tar­dor i fins al gener són els mesos més bons d'assistència de públic, segons les dades que l'Asso­ci­ació d'Empre­sa­ris de Tea­tre de Cata­lu­nya, Adetca, recull anu­al­ment) hi haurà una con­cen­tració que pro­ba­ble­ment no s'hi havia produït mai fins ara. Aviat és dit. Aquesta prova de força posarà a prova la madu­resa del públic, prin­ci­pal­ment a Bar­ce­lona. Si l'arren­cada de la tem­po­rada 2015/16 va donar peu a les comèdies per a gran públic, ara es torna als musi­cals, uns espec­ta­cles amb un públic molt fidel però que neces­sita des­per­tar molta expec­tació entre els espec­ta­dors esporàdics per poder assu­mir el risc empre­sa­rial d'aixe­car pro­duc­ci­ons amb un nota­ble equip d'artis­tes i tècnics a escena.

D'entrada, Dagoll Dagom torna a cons­truir un musi­cal de cre­ació pròpia. Després dels èxits de la segona repo­sició de Mar i cel (2014 i 2015) i de les col·labo­ra­ci­ons amb Súper 3 (Súper 3, el musi­cal, 2013), amb Mino­ria Abso­luta La família irreal (2012), i els músics del pop-rock català.(Cop de rock, 2011) tor­nen a pre­sen­tar una peça d'auto­ria. L'última peça d'auto­ria va ser Aloma, el 2008, que es va repre­sen­tar a la Sala Gran del TNC, a par­tir d'una novel·la de Mercè Rodo­reda. Sca­ra­mouche té par­ti­tura d'Albert Gui­no­vart i un lli­bret que l'han escrit Joan Lluís Bozzo, Joan Vives i David Pintó. Aquest és un llarg pro­jecte que s'havia guar­dat al calaix. Sobre­tot, després que es provés de fer una versió musi­cal a la mítica pel·lícula a Madrid i que resultés una sag­nia econòmica. Dagoll Dagom con­fia encer­tar el to i acon­se­guir que la peça aguanti com a mínim tota la tem­po­rada al Victòria. Com sem­pre, avi­sen que ningú es refiï que s'allar­gui gaire la tem­po­rada i obren taqui­lla fins Nadal. Per una altra banda, el Tea­tre Alme­ria pro­posa la versió caba­ret que van fer del mític Flor de nit dels Dagoll Dagom, amb lli­bret de Manuel Vázquez Mon­talbán, el 1992. Serà la manera que cele­brarà les vacan­ces de Nadal el Tea­tre de Gràcia.

També torna Stage Enter­tain­ment (l'agost va haver d'anul·lar la tem­po­rada d'El hom­bre de la Mancha, el musi­cal, al Liceu, perquè no havia reu­nit prou entra­des venu­des anti­ci­pa­des en la gira i van optar per no assu­mir ris­cos). Ara arri­ba­ran amb Pris­ci­lla, una comèdia esbo­jar­rada que ve amb la referència de la pel·lícula i que conté garan­tida espec­ta­cu­la­ri­tat i molt de des­propòsit diver­tit. Focus tor­narà a sig­nar un musi­cal sobre Gerónimo Stil­ton. Ara, en comp­tes de diri­gir-ho l'equip d'Àngel Llàcer i Manu Guix, assu­mei­xen el repte Lluís Danés i Xavi Llo­ses. Estre­na­ran Gran retorn a fan­ta­sia al Tea­tre Con­dal, de nou (ja que volen donar més espai als musi­cals des de la tem­po­rada pas­sada).

Coco Comín, una direc­tora i coreògrafa que ha sig­nat grans aven­tu­res com ara Fame o Gre­ase, pre­para el musi­cal Mous­tache al cos­tat de l'Sca­ra­mouche dels Dagoll. També són veïns del Paral·lel; si Comín serà a l'Apolo, Dagoll plan­te­gen la lluita d'espa­ses al Victòria. La Perla 29 torna a pre­sen­tar El petit príncep, amb Llàcer i Guix al Barts. És una peça que, tot i que la música no és en directe, té la dimensió de gran espec­ta­cle (en quant a preu a taqui­lla) i que com­bina la mirada ten­dra d'El petit príncep que emo­ci­ona els pares amb l'espec­ta­cu­la­ri­tat de les imat­ges i la força de les cançons, que con­venç la cana­lla. També cal des­ta­car, com a repo­sició, el Molt soroll per no res que va diri­gir Llàcer a la Sala Gran del TNC. Ara, però, arriba prou trans­for­mat. D'entrada, perquè Llàcer no serà el direc­tor de cinema que vol fer una pel·lícula amb música de Cole Por­ter a par­tir del clàssic de Shakes­pe­are i també perquè hi ha una part del repar­ti­ment que ha can­viat. Des­ta­quen Sílvia Abril o Gui­llem Albà en el nou repar­ti­ment, que manté David Ver­da­guer i Albert Tri­ola com a antagònics del musi­cal. L'últim esclat musi­cal de gran for­mat és el que pre­pa­ren Sergi Bel­bel i Marc Par­rot al Con­dal: la versió musi­cal d'Homes, un dels pri­mers èxits de T de Tea­tre. Serà, això sí, cap a finals de tem­po­rada.

Fora dels musi­cals, el Tea­tre Lliure pre­para una tem­po­rada al Montjuïc de Tar­dor car­re­gada de con­tras­tos. Per una banda, hi ha una necessària repo­sició de les obres de l'Agru­pación Señor Ser­rano (que només es veuen pun­tu­al­ment al Grec i supo­sen una de les pun­tes de llança del tea­tre de nous llen­guat­ges de Cata­lu­nya). Lluís Pas­qual pre­senta una peça docu­ment a par­tir d'entre­vis­tes fetes a mem­bres de la quinta del biberó. In memo­riam serà el pri­mer tre­ball de la segona for­nada de la Kom­pa­nyia Lliure. De fet, hi inter­vin­dran tots els nois. Les noies de la Kom­pa­nyia ja pre­pa­ren el següent mun­tatge: Revolta de brui­xes, de Josep Maria Benet i Jor­net. Segu­ra­ment, la peça amb més expec­ta­tiva del Lliure d'aquesta tar­dor és la revisió de Les noces de Fígaro que es pro­grama amb nou repar­ti­ment, diri­git per Lluís Homar, dins dels actes del 40è ani­ver­sari del tea­tre.

L'altra gran aposta del TNC d'aquesta tar­dor és tot un clàssic. José Luis Gómez inter­preta el paper de La celes­tina, una peça mítica de la lite­ra­tura espa­nyola que feia 12 anys que no es repre­sen­tava. L'últim cop va ser en una impac­tant posada en escena amb Núria Espert, al Lliure, el 2004, dins del pro­grama cul­tu­ral del Fòrum de les Cul­tu­res. La sala petita, en canvi, man­tindrà fins al 25 de desem­bre La for­tuna de Sílvia, una peça de Josep Maria de Sagarra. El direc­tor Jordi Prat i Coll pre­veu una posada en escena que recu­peri aquest text d'un dra­ma­turg poc revi­si­tat en les dar­re­res dècades i que es va eri­gir com a fill artístic d'Àngel Gui­merà.

El Poli­o­rama també apunta alt, pro­vant de con­que­rir, per ter­cera vegada, el públic per acti­var l'espec­ta­cle El curiós inci­dent del gos a mit­ja­nit, a par­tir d'octu­bre. Una peça, pro­ta­go­nit­zada per Pol López i diri­gida per Julio Man­ri­que, que ja va tri­om­far la tem­po­rada 2014/15 al Lliure de Gràcia, i la 2015/16, a la Fabià Puig­ser­ver de Montjuïc. I el Goya afronta la pri­mera pro­ducció en català d'Art. una peça de Yas­mina Reza que en les altres dues oca­si­ons ante­ri­ors va omplir el Tívoli. Ara, pro­ta­go­nit­zat per Fran­cesc Ore­lla, Pere Arqui­llué i Lluís Villa­nu­eva, aspira a ser un dels grans reclams de Focus. A La villar­roel, sem­pre molt ama­tents a la dra­matúrgia més con­tem­porània i com­pro­mesa, sig­nen el pri­mer tre­ball amb la pro­duc­tora La Bru­tal (que impul­sen David Sel­vas i Julio Man­ri­que): La treva.

Les sales de petit for­mat també afi­len el lla­pis. El Maldà, per exem­ple, pre­senta per ter­cer cop L'últim sopar de Nadal, una pro­ducció de Laruta 40 que aspira a ser fix en el car­tell. A la Bibli­o­teca de Cata­lu­nya pre­sen­ten aquesta tar­dor un nou text de Wadji Mouawad. És un monòleg que afron­tarà Ernest Ville­gas i que el diri­gi­ran, a dues veus, Oriol Broggi i Fer­ran Utzet. En prin­cipi, la tem­po­rada va del 17 de novem­bre fins al 18 de desem­bre, però és pre­vi­si­ble que hi puguin haver algu­nes pròrro­gues (si no és que hi ha alguna incom­pa­ti­bi­li­tat d'actors).

Al Tea­tre Akadèmia, que acos­tu­men a fer sold out pels volts de Nadal, aquest any apos­ten per Edu­ardo de Filippo, en un recull de peces breus, que diri­girà Guido Tor­lo­nia. Sik sik y otros. Abans, hi haurà hagut un clàssic com és Ten­nesse Willi­ams (El zoo de vidre) i la recu­pe­ració d'un autor menys­tin­gut, tot i ser el pare artístic de Beckett: Eugène Ionesco, Les cadi­res). La Sala Mun­ta­ner, en canvi, fidel al seu públic més eclèctic, pre­para per Nadal la repo­sició d'El test, amb nou repar­ti­ment. La comèdia de Bule­vard, (d'una broma esclata una bomba que resul­tarà ser cru­cial en la relació dels per­so­nat­ges) que va ser el debut del guio­nista Jordi Vallejo al tea­tre, ja té una pro­ducció paral·lela a Madrid en un tea­tre de major afo­ra­ment. Les pro­duc­to­res de tea­tre ten­sen la corda: o caixa o faixa.

La Cubana, de nou
La companyia de Sitges ha tirat de beta amb un autor de la casa (Santiago Rusiñol) per construir el que serà el seu primer musical. Tot i que sempre en les seves peces hi ha cançó i coreografia, prometen esmenar-se i donar un tom a aquesta farsa i, amb partitura de Joan Vives, convertir-la en una opereta desenfrenada. Comencen les funcions després les festes de La Mercè. Ho fan al Coliseum, el cinema que ells van recuperar pel teatre amb aquell ‘Cómeme el coco, negro'. Promet ser un dels ‘booms' del curs.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.