Rick Cluchey: «Beckett em va dir que interpretés Krapp amb la ràbia d'un perdedor»

La Planeta ofereix una obra que va dirigir l'autor fa 32 anys

Krapp, un escriptor addicte a l'alcohol que se sent un fracassat tot escoltant unes gravacions fetes anys abans, és un personatge ideat per Beckett el 1958. Cluchey, el 1977, quan va estrenar la seva versió amb Beckett de director, era un pres que feia set anys que havien indultat i tenia uns 44 anys. Ell no se sentia prou gran per representar aquest perdedor. Però Beckett deuria veure en ell una representació evident d'una persona que ha d'assumir una pena. Per Cluchey, Beckett valorava els errors per demostrar la humanitat, tant en els seus personatges, com en ell mateix. Ara, Cluchey admet que ja té l'edat per ser Krapp, el fracassat, i manté el seu reconeixement d'haver comès un error. Ara viu el seu treball com un èxit, des d'on procura convidar els presos a conciliar-se amb la vida gràcies al teatre. Beckett, exigent, tot i que valorava que els presoners (fins i tot els que serien executats) es refugiessin en el teatre, no permetia a Cluchey agrair els aplaudiments del públic. Krapp no podia deixar de ser un frustrat. L'actor nord-americà actua avui (22h) a La Planeta amb el seu fill Louis Beckett Cluchey, que l'assisteix al so. El pare admet que el dramaturg li va salvar la vida, li ha donat un ofici i sobretot li va aportar l'esperança que necessitava quan era dins de la presó. Tancat, va dirigir i representar obres de Beckett, però també de Pinter, O'Neill... Quan va sortir de la presó, el 1965, Cluchey va estrenar una obra pròpia, La gàbia amb actors expresos. Va fer una gira de set anys pels Estats Units. Després, es traslladaria a Europa. A París va conèixer Beckett i van congeniar. I com es rep el Tot esperant Godot dins de la presó? «L'impacte sempre és positiu.»

Oportunitat interessant

DANI CHICANO

Després de la funció d'avui de Krapp's last tape, el públic que i assisteixi tindrà l'oportunitat de mantenir un col·loqui amb Rick Cluchey (Chicago, 1933), en què l'actor i director parlarà sobre la seva relació i la manera de treballar de Samuel Beckett, del qual va esdevenir amic íntim, a més d'ajudant de direcció i d'actor a les seves ordres. Cluchey és tot un personatge, condemnat a cadena perpètua per robatori a mà armada, no es va interessar pel teatre fins que no va veure a San Quentin una funció de Tot esperant Godot, el 1957 –«no havia estat en cap teatre, ni tan sols per a robar-lo», segons explica ell mateix–. Va fundar la companyia The San Quentin Drama Workshop i el 1966 va obtenir l'indult. El 1977 es va iniciar la relació professional i d'amistat entre ell i Beckett i, per ell, el dramaturg irlandès era «innovador, sempre buscava noves formes». El punt fort de Beckett era «la seva visió poètica, la d'un poeta a qui allò que més interessava era la vida, i la va destil·lar fins a la darrera gota». Cluchey, a part de mantenir un col·loqui amb el públic, també parlarà de l'obra de Beckett, en la qual el tema predominant és la condició humana: «La seva escriptura demostra el dolor i el sofriment de la humanitat», diu Cluchey.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
literatura

El nou segell Tres Portals editarà llibres d’interès espiritual i literari

barcelona
societat

XXIX Mostra de Teatre d’Instituts Públics de la demarcació de Girona

blanes
art

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

barcelona
Cultura

Pas endavant pel futur Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona

Torna el boomerang, l’espai musical inclusiu a la Mirona

salt
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes