El temps i els estudis riudomencs

No sé si a vostès els ha pas­sat que mirant foto­gra­fies anti­gues de grups de per­so­nes de pobles molt dis­tints del nos­tre –que a vega­des veiem impre­ses en lli­bres o revis­tes o tro­bem en expo­si­ci­ons con­cre­tes– es com­prova com les mane­res de posar-se davant de la càmera dels foto­gra­fi­ats són coses del temps, dels anys con­crets en què foren fets els retrats –com situen el cos, el braços, les cames, com es col·loquen, els ves­tits que duen, els pen­ti­nats que llu­ei­xen, els bigo­tis, les bar­bes o les cares afai­ta­des en el cas dels homes; els bar­rets, les gor­res, els llaços de les dones–. I a vega­des sem­bla men­tida que les foto­gra­fies s'assem­blin tant sent d'àmbits ter­ri­to­ri­als molt dife­rents. El que marca, el que con­di­ci­ona la imatge, és sobre­tot el temps, el període. És el pri­mer que hi cop­sa­rem i si som una mica expe­ri­men­tats gosa­rem aven­tu­rar una data bas­tant apro­xi­mada, una dècada si més no. En el cas de les foto­gra­fies de grup, es fa ben evi­dent que el temps no passa en va i que les modes i els cos­tums, en les acti­tuds dels ges­tos cor­po­rals, can­vien més ràpida­ment del que ens pensàvem. La segona cosa que hi podem veure, en una foto­gra­fia de grup, serà ja el fac­tor local, si conei­xem o podem iden­ti­fi­car els per­so­nat­ges, si ens per­met loca­lit­zar el lloc con­cret on va ser rea­lit­zada. La diferència serà aquesta, els per­so­nat­ges seran molt pare­guts, però si hi podem intro­duir noms i cognoms i un breu his­to­rial, la foto­gra­fia tindrà un valor afe­git: l'ano­ni­mat haurà des­a­pa­re­gut, el lloc serà un espai con­cret. La foto­gra­fia ens par­larà d'una altra manera, més lli­gada a la con­dició humana dels per­so­nat­ges, sense per­dre la natu­ra­lesa del temps que serà la que ens mar­carà l'estètica de la imatge.

Més o menys aquesta sen­sació és la que he expe­ri­men­tat amb la lec­tura del lli­bre com­me­mo­ra­tiu del trentè ani­ver­sari del Cen­tre d'Estu­dis Riu­do­mencs Arnau de Palo­mar, titu­lat Cen­tre d'Estu­dis Riu­do­mencs Arnau de Palo­mar: trenta anys d'història i alguna cosa més (1978-2008), obra de Jordi Ferré, Car­les Martí, Eugeni Perea i Josep Maria Riu.

Cada període con­cret, és l'encar­re­gat d'ama­rar-ho tot en el con­di­ci­o­na­ment local. El temps ens can­via les cir­cumstàncies i les for­mes de vida de la mateixa manera que els per­so­nat­ges de les foto­gra­fies, amb el pas dels anys, apa­rei­xen dife­rents. Els anys cin­quanta del segle pas­sat no van ser iguals que els sei­xanta, mal­grat que els joves que s'ho mirin de lluny els poden con­fon­dre en l'eter­ni­tat del llarg fran­quisme. Trans­for­ma­ci­ons len­tes però cons­tants. Hi ha moments, però, que la història té pressa i els can­vis s'acce­le­ren com va pas­sar durant els anys setanta, d'un cap a l'altre de la dècada més tras­bal­sa­dora que hem vis­cut, l'època de la ges­tació del Cen­tre d'Estu­dis Riu­do­mencs. Tan­ma­teix, allò que pot sem­blar extre­ma­da­ment local, en funció dels seus pro­ta­go­nis­tes i de les par­ti­cu­la­ri­tats pròpies de cada lloc, té la imatge dels con­di­ci­o­nants de l'època. A Riu­doms també. Per exem­ple: el fran­quisme agònic que costa tant de morir com el seu dic­ta­dor; els alcal­des que amb la seva acti­tud per­so­nal poden decan­tar les coses cap al pas­sat o cap a la il·lusió del futur; l'Església i la parròquia amb l'omni­presència en la vida quo­ti­di­ana, en les fes­tes, en el pas de l'any, en l'orga­nit­zació social i recre­a­tiva dels pobles; els rec­tors i els cre­ients que són capaços d'evo­lu­ci­o­nar amb el con­cili o de retraure's en la segu­re­tat de l'ortodòxia immòbil; els can­vis en la soci­e­tat agrària i la pèrdua d'una manera d'enten­dre el món; el sor­gi­ment de grups de gent jove que per pri­mera vegada s'orga­nit­zen a favor de la cul­tura i dels valors del patri­moni local amb unes ganes immen­ses de can­viar el món en la par­ti­cu­la­ri­tat de l'espai vis­cut.

Història, la del Cen­tre d'Estu­dis Riu­do­mencs, llarga ja i com­plexa com totes les rea­li­tats locals ini­ci­a­des en temps de can­vis mar­cats, sense retorn, com els dels anys setanta d'un segle ja pas­sat.