arqueologia
Mostren el tresor arqueològic del castell de Rocabruna
L'exposició ‘Cavallers i ferrers', produïda per la Diputació, obre a la Casa de Cultura de Girona la seva itinerància
Inclou 220 peces trobades durant una dècada en aquest conjunt únic al país
L'any 2006, tres dècades després que la Diputació de Girona acceptés la cessió per part de l'Estat del castell de Rocabruna, al terme municipal de Camprodon, van començar-hi les obres de “consolidació d'urgència d'alguns paraments del castell, que sobresortien esparsos enmig de les runes i la vegetació que el cobria”. Però aquell projecte inicial va donar pas a diverses intervencions arqueològiques que han tret a la llum, al llarg de la darrera dècada, una gran quantitat d'objectes de tot tipus, molts dels quals metàl·lics, que un cop restaurats han quedat com a testimoni de la vida al castell –fortalesa militar però també centre d'activitat comercial–, sobretot durant el segle XIV i especialment el XV, tot i que també hi ha restes del XIII i el XVI. Uns 220 objectes trobats al castell es poden veure fins al 27 de maig a la Casa de Cultura de Girona en una gran exposició sobre aquest conjunt arqueològic únic al país, Cavallers i ferrers al castell de Rocabruna, produïda per la Diputació i el seu Servei de Monuments, que posteriorment farà una itinerància que segur que arribarà al Ripollès.
L'exposició, presentada pel vicepresident responsable de l'àrea de Cultura de la Diputació, Albert Piñeira, té com a comissaris Bibiana Agustí, Lluís Bayona, Antònia Díaz-Carvajal i Dolors Codina. Uli Marchsteiner ha dissenyat aquesta mostra amb una vocació “molt pedagògica”, que té com a objectiu principal animar el públic perquè després faci una excursió al castell, on el 90% del que es conserva és original i tot està preparat per rebre els visitants, sempre que estiguin disposats a caminar una vintena de minuts des del veïnat de Rocabruna. Els problemes d'accés al castell van fer que bona part del material s'hi hagués de portar amb helicòpter. Tot i així, les xifres facilitades per Bayona, director tècnic de l'obra, no són exagerades: la Diputació ha invertit cap a 670.000 euros a Rocabruna, dels quals 369.000 (54%) es van destinar a “paletes i transport”, 217.000 euros (32%) a la campanya arqueològica, 58.000 euros (9%) a l'exposició i 33.000 euros (5%) a restauració.
Tant l'exposició com el seu catàleg comencen amb una primera part introductòria sobre la història del castell i la descripció dels seus principals elements, i a la segona part es descriu la vida a la fortalesa mitjançant diferents apartats horaris: A les vitrines de L'hora de menjar hi ha una cassola de coure, un trípode per a llar o un setrill de ceràmica; a L'hora de jugar, l'embocadura d'una flauta feta amb os, fitxes de tric-trac i un tauler de joc del marro gravat sobre una pedra. També es pot veure una esquella i una ferradura de bou, a L'hora de segar, llaurar i pasturar; un casc, una punta de llança i un projectil de ballesta a L'hora de lluitar, i altres objectes quotidians a les hores de mercadejar, de treballar i de la intimitat. La vida de les dones del castell està representada amb diversos objectes per cosir, pentinar i ornamentar, però sobretot per filar llana. Com a activitats paral·leles, a l'abril començarà un cicle de xerrades que inclourà la presentació del film L'ofici de les armes, sobre com les armes de foc van anar deixant fora de joc a la cavalleria militar, també a Rocabruna.