JORDI BARRE
CANTANT, COMPOSITOR I DIRECTOR DE CORALS
La veu del nord
El 1963 va gravar el primer disc en català de la Catalunya del Nord, i a punt de complir 90 anys continua sent un referent de la cançó i de la nostra llengua en aquestes comarques
El dia de l'entrevista només fa una setmana que Jordi Barre s'ha traslladat de Montoriol a Pontellà. Quinze quilòmetres separen aquests dos pobles del Rosselló, però el canvi de geografia és significatiu: Montoriol, on ha viscut trenta anys, és un poblet enlairat i arraconat de la subcomarca dels Aspres, entre els turons que ja anuncien els contraforts del Canigó. Pontellà, en canvi, ja és un poble de la plana, a només uns minuts de Perpinyà. L'han convençut que aquí estarien més còmodes i amb tots els serveis de la capital del Rosselló a prop. Enmig de capses de cartó que encara queden per obrir, Jordi Barre ens mostra un antic pou i un fragment de fresc en una paret, que les obres de restauració han conservat per deixar constància de l'antiguitat del seu nou domicili. «És una casa del segle XVI, d'abans que fóssim francesos», diu orgullós.
Un músic de cap a peus
E. CVa néixer el 7 d'abril del 1920 a Argelers, comarca del Rosselló. A l'edat de 13 anys comença a treballar als tallers del diari L'Indépendant, i hi seguirà treballant fins a arribar a la jubilació, als 60 anys. Però la veritable carrera que farà d'ell el personatge públic nord-català més emblemàtic serà artística. Va començar amb orquestres de ball, i el 1963 és el representant nord-català de la Nova Cançó; dirigeix corals i paral·lelament desenvolupa una carrera de cantant solista posant música i veu als textos en la nostra llengua dels més grans autors nord-catalans, a obres de teatre i cantates. Té publicats uns 30 discos de vinil, 18 CD 4 DVD i continua actuant i fent concerts.
«Els hi fotrem, els hi fotrem...»
E. C.Jordi Barre va entrar a la Nova Cançó musicant i cantant un poema de Jordi-Pere Cerdà, Canta Perpinyà, i al llarg de la seva carrera ha musicat els més grans autors nord-catalans, ha dirigit corals cantant textos sagrats i obres teatrals, però l'èxit popular innegable del qual gaudeix a Catalunya Nord es basa en un text molt més profà: «Els hi fotrem, els hi fotrem, una fart de jacos, els hi farem rosegar les mastegueres...» Aquesta cançó que els seguidors de la USAP i els aficionats de rugbi en general coregen a tots els estadis de la Catalunya del Nord per impressionar els adversaris, ja fa temps que s'ha convertit en tot un himne de les comarques del nord de l'Albera. «Sempre me la demanen; algun cop s'aixeca qualcú del públic i me diu «Jordi, si cantes pas Els hi fotrem, te trencarem tot», explica el cantant, que no es pot negar a interpretar aquesta peça a cada concert que fa. Segons Jordi Barre, però, la cançó no es canta «a França», a fora de la Catalunya del Nord, perquè les instàncies federals del rugbi la consideren «massa violenta». Barre diu que fins i tot li van suggerir de canviar les paraules de la cançó per suavitzar-la: «Canviaré pas res; o els agrada com és, o els agrada pas, m'és igual, jo hi guanyi pas res amb aquesta cançó.»
Aquesta negativa deu seu una de les poques que es podrien retreure (si fes falta) al cantant. Jordi Barre també és conegut com «l'home que mai diu que no». Ell mateix explica que uns amics seus una vegada li van regalar una samarreta amb aquest text en francès: «Je ne dis jamais non». Tres dies abans d'aquesta entrevista havia anat a cantar per a una associació d'ajuda i sensibilització als problemes del Líban; el cap de setmana cantava a Ceret per una activitat de l'agrupació sardanista; està preparant un disc que es vendrà en benefici de les donacions d'òrgans. Totes aquestes actuacions les fa «perquè m'ho han demanat», diu ell amb naturalitat.
Per sobre de totes les causes, però, hi ha la defensa de la llengua catalana i de la catalanitat a la Catalunya del Nord. Qualsevol associació o entitat que organitzi un acte, per petit que sigui, en defensa de la llengua, sap que pot comptar amb el suport de Jordi Barre, i això també ha contribuït a la seva popularitat.
Mentre acabem l'entrevista entren a casa la seva filla i el seu nét. Virginie Barre comenta al seu pare que el nét ha arreplegat una guitarra i la hi vol ensenyar. Al mes d'abril, Jordi Barre complirà 90 anys i alguna cosa s'està coent per celebrar l'efemèride, però no se'n pot parlar. Més que un secret, el que diu Jordi Barre és que ell no en sap res, són els seus amics que se'n cuiden. «Sé que se prepara quelcom, mes quan ho demani me diuen ‘a tu te mira pas'. Tant és: sigui el que el sigui el que li demanaran, Jordi Barre respondrà afirmativament.