J.M. Sebastian publica ‘Ales trencades'

L'escriptor i periodista Josep Maria Sebastian i Messeguer (Campdevànol, 1956), col·laborador habitual d' El Punt Avui , ha publicat la seva primera novel·la, Ales trencades (Sota un cel poruc), editada per Neurosi , que es presentarà demà, dissabte, a les dotze del migdia, a la biblioteca Lambert Mata de Ripoll, i dimarts, a les set de la tarda, a la Llibreria 22 de Girona, on tindrà com a presentadors dos companys d'ofici: Xevi Sala i Salvador Garcia-Arbós.

Ales trencades parteix d'una història amb alguns elements reals: l'any 1940, durant la Segona Guerra Mundial, sis milionaris jueus francesos que veuen cada cop més propera l'amenaça dels nazis aconsegueixen un avió, manllevat a la Luftwaffe, per endur-se de França les seves pertinences amb destinació a Lisboa. Però, en ple hivern del 1941, l'avió s'estavella quan travessa els Pirineus, a prop de Setcases. “La història s'inspira en l'accident real, d'un avió procedent de París, un Douglas DC3 de la Wehrmacht, el 1941 a la vall de Camprodon, sota el pic de Bastiments”, com explica en el pròleg el periodista Narcís Genís. En la novel·la, les restes i les riqueses que contenia l'avió són descobertes per un pagès de muntanya solitari, en Miquel, que, veient la dimensió inabastable del botí, decideix demanar la col·laboració del cacic del poble, Eliseu l'Aguilot, i els seus dos ajudants, per amagar aquest tresor caigut del cel, que enterren per precaució fins a principis dels anys cinquanta, quan tots quatre comencen una nova vida, amb ambicions diferents: la d'en Miquel, ja gran, és pagar-se el millor enterrament imaginable.

“Intento explicar l'evolució d'uns personatges als quals mou la cobdícia i l'enveja. En realitat, l'accident de l'avió és per a mi el MacGuffin, l'excusa argumental tal com l'entenia Hitchcock. En realitat, aquesta és sobretot una història sobre la condició humana i com els diners afecten cada personatge, perquè no tothom sap què fer-ne. A més, aquesta trama em permetia recuperar la història d'un Ripollès que no era com el d'ara, molt tancat, especialment a Setcases, en una època en què hi havia una diferència molt marcada entre la vida rural i la urbana”, explica Josep Maria Sebastian, que escriu en el preàmbul del llibre: “He escoltat, com a mínim, quatre o cinc versions distintes d'accidents aeris al Pirineu ripollès. El temps hi ha anat deixant les seves pàtines de ficció sobre unes possibles realitats que ara viuen confoses amb les llegendes. El que he intentat explicar en aquest llibre té molt poc a veure amb les realitats concretes o amb les llegendes. Tot és fruit dels meus records i de l'escassa o prolífica imaginació que els alimenta.”

París i la vall de Camprodon són escenaris destacats de la novel·la, però també ho és la Barcelona dels cinquanta, que els pagesos que s'ho podien permetre visitaven de tant en tant “per anar de putes i a dinar al 7 Portes”. “El paisatge és al fons de la història, però també és un element important per contextualitzar-la i explicar els canvis que hi ha hagut durant l'últim mig segle, per exemple en la situació de les dones”, afirma Sebastian.