Tres, silenci eloqüent

Els bons músics tenen molt clar que en qualsevol peça musical els silencis són gairebé o més importants encara que els sons i les notes. Els silencis, com en les relacions humanes, poden dir moltes coses. Tres, pseudònim d'un artista que mai va voler desemmascarar el seu nom veritable, ho tenia molt clar i va basar tota la seva trajectòria artística, iniciada a mitjans dels anys 80, en el concepte de silenci, un concepte que va expandir com una taca d'oli en multitud d'expressions artístiques: de la pintura i l'escultura fins a la performance, del llibre a la música, de la fotografia a la instal·lació.

Tres, que havia nascut a Barcelona el 1956, va morir prematurament a causa d'un càncer de pulmó fulminant el mes d'octubre passat. Mai va ser un artista famós ni fins i tot discret entre el mateix sector de l'art del país. La seva obra, farcida de silencis en totes les seves formes, parlava per ell.

Artista en què es compleix de manera natural la conjunció entre art i vida, Tres mai va tenir una exposició retrospectiva en vida. Ara, però, pocs mesos després de la mort de l'artista, la Virreina Centre de la Imatge presenta una exposició que revisa la trajectòria de Tres, a partir de les obres i documentació que l'artista va conservar a la seva casa de Premià de Mar.

El director de la Virreina, Valentín Roma, havia proposat a Tres, poc abans de la seva mort, d'organitzar al centre de les Rambles un blackout, una acció que consistia a apagar l'edifici de manera integral, i que ja havia repetit en edificis d'aquí i de fora. “Crec que era molt significatiu fer un blackout precisament en un centre de la imatge. Tres ho va acceptar encantat però la mort va truncar el projecte i no vam tenir ni temps de conèixer-nos personalment”, recorda Roma. Mesos després, el director de la Virreina va fer una visita de cortesia a la família de l'artista i allà va quedar literalment impressionat pel seu llegat, la majoria inèdit. “Vaig creure que havíem de fer la mostra immediatament.” Així doncs, Roma ha comissariat l'exposició, amb l'afegit, a més, que l'obra de Tres encaixa perfectament amb el relat expositiu actual de la Virreina. “Tres simbolitza un moment de la ciutat de Barcelona molt particular i molt breu de finals dels anys 80 i principis dels 90 en què hi ha una sèrie d'artistes que no participen de l'esclat del mercat dels 80 ni tampoc de l'ortodòxia alternativa”, diu Valentín Roma.

L'exposició no vol ser “ni necrològica ni localista” i relaciona l'artista amb personatges de l'àmbit internacional que el van acompanyar sempre. Per exemple, és obvi l'influx de John Cage en els concerts silenciosos de Tres, però també veiem l'empremta de Joseph Beuys, Susan Sontag i de James Lee Byars, artista tan inclassificable com ell. En el context local, Tres tenia una gran complicitat amb Evru, que el va arribar a nomenar “ministre del so” del seu país particular, Evrugo.

Valentín Roma, que qualifica Tres de “gran artista, sofisticat i intempestiu alhora”, remarca la bellesa de molta de la seva obra i el virtuosisme com a dibuixant en obres com una galeria de silenciosos il·lustres; en la meravellosa sèrie El silenci és sang, un conjunt de fines planes d'almanacs japonesos tonejats; o en els seus llibres inèdits, plens a vessar de textos amb belles cal·ligrafies, fotografies i dibuixos. Tres buscava la bellesa en les seves grans performances, com quan va fer passejar la banda municipal de Barcelona silenciada, o un concert per a tubes interpretat per sirenes al llac del parc de la Ciutadella.

Silenci polític

Però per Tres el silenci no era un concepte esteticista o zen, encara que el resultat ho fos sovint. El silenci en Tres té, sobretot, un component de denúncia contra el sistema: buida catàlegs d'art i tot un mes del diari El País; denuncia el silenci dels polítics amb fotografies on fan el gest de demanar silenci o en accions com Fer-se el mort, on Tres apareix estès a terra com un cadàver en espais emblemàtics d'arreu del món. “És un projecte sobre la improductivitat, un cos que no produeix ni gasta. Més que una actitud nihilista, és un projecte polític de confrontació”, diu Roma.