Rosana: “Les xarxes són una benedicció”

La cantautora canària Rosana Arbelo (Lanzarote, 1963), coneguda artísticament com Rosana , presentarà aquesta nit el seu vuitè disc d’estudi, En la memoria de la piel (2016), a la plaça de la basílica de Castelló d’Empúries, dins del festival Sons del Món (22 h), amb les entrades pràcticament exhaurides. Rosana, que des de fa anys va alternant tres formats diferents en directe –de l’espectacle en solitari Como en casa al muntatge per a grans espais amb desplegament audiovisual– arriba avui a Castelló amb el format “intermedi” i un quintet que inclou guitarra, baix i bateria i que, segons les circumstàncies, “sona més pop o més rock”. Aquesta versatilitat sonora té també a veure amb l’evolució de la pròpia cantant, que ara fa 21 anys va irrompre amb el gran èxit del disc Lunas rotas, gràcies a cançons com ara El talismán, Si tú no estás, A fuego lento i Sin miedo: “Amb els anys he anat aprenent a recol·locar-me anímicament en cada cançó, en funció d’allò que estic explicant, perquè tot el que canto té a veure amb el que sento i el que penso, encara que no sigui autobiogràfic. Per això ara també deixo més lliure la meva veu, sense complexos, per poder expressar exactament el que vull en cada cançó. Al principi em menjava més el cap perquè tenia dubtes: «Jo no sóc cantant», em deia. Però ara deixo que la veu surti com vulgui, sempre que transmetre el que vull en cada moment”, afirma aquesta dona de conversa sempre càlida i afable. En quin moment va deixar de tenir dubtes sobre la seva vàlua com a cantant? “Encara en tinc, però m’agrada tant estar en un concert en què la gent s’ho passa bé amb mi, que quan es produeix aquesta màgia m’és ben igual si canto bé o regular. L’important és provocar benestar en les persones que tinc al davant.” No aspira a la temible perfecció, i en el seu últim disc fins i tot inclou una cançó, Quién, en la qual reclama “el dret que tenen totes les persones a equivocar-se a i fer-ho amb prou força per reconèixer la seva fragilitat”.

Per Rosana, tant o més important que la música és la comunicació: ho demostra en directe i també a les xarxes socials, on és molt activa. “Les xarxes són una benedicció”, afirma, a pesar que “un error tècnic” li va provocar alguns problemes a Instagram amb una altra Rosana i uns likes inadequats. Però el món virtual no ho és tot per a ella: “Tinc moltes ganes de continuar veient les cares de la gent en directe. Tot i que m’agradaria que algú inventés la teletransportació [riu], crec que paga la pena fer tants de quilòmetres durant les gires, que és la part més dura del meu ofici, perquè quan estic davant la gent tot canvia”, diu Rosana, que estarà de gira almenys fins a final del 2018. Sempre trobarà temps per estar amb les seves nebodes, una de les quals surt amb ella a la portada de l’últim disc. No li agradaria fer cançons infantils? “No cal. En els meus concerts cada vegada hi ha més nens i se saben totes les cançons. Els nens són grans receptors de veritats: si una cosa els agrada, els agrada, i no es plantegen res més.”