Ofici i simpatia contra les vespes

“De tots els concerts que he fet, aquest és el més surrealista”, va dir Rosana, divendres a la imponent plaça de la basílica de Castelló d’Empúries, on la cantautora canària va actuar dins del festival Sons del Món. No li faltaven motius per fer el comentari: unes vespes empipadores van ser coprotagonistes a l’escenari, fins al punt que una espectadora va deixar a la cantant una crema contra les picades, i una altra dona, extraviada enmig de la foscor, va demanar a Rosana on tenia la seva localitat. Pitjors van ser els acoblaments de so que van fer malbé algun tema.

Potser un altre artista amb menys experiència o un caràcter més irascible hauria perdut els trucs. Rosana, no. Al contrari: amb la seva simpatia va saber convertir les petites adversitats en punts a favor de l’espectacle. Amb una banda molt competent i poderosa, tant instrumentalment com vocalment, Rosana va cantar cinc temes del seu nou disc, En la memoria de la piel, però, poc o molt, també va repassar tots els altres discos, especialment el seu memorable debut, Lunas rotas: clàssics com ara Si tú no estás, El talismán i A fuego lento li van servir, en els bisos, per passejar-se entre el públic que omplia la plaça i li feia petons, l’abraçava i notava la calidesa que desprèn aquesta dona excepcional.