Música

Cultura

Verges recorda Joaquim Ferrer

L’enregistrament d’un CD serveix per posar en relleu la figura del mestre Joaquim Ferrer, que va ser el primer professor de piano de Lluís Llach

Es reivindiquen cognoms com ara Pardas, Xeto, Ferrer i Amer

Joaquim Ferrer va serel primer, i estricte, professor de piano que va tenir Lluís Llach

V erges és terra de músics i això es pot dir ben alt i sense caure en el tòpic de posar Lluís Llach com a joia de la corona. I és que Llach, a més de poeta, trobador, sempre s’ha considerat, per damunt de tot, un músic. Verges, que ara fa unes setmanes va fer un homenatge a Llach, acaronant-lo amb les seves cançons interpretades per artistes de l’Empordà, no vol defugir el seu passat de músics. Referents en té, com ara Josep Pardas, creador del primer mètode per ballar sardanes llargues, i diverses nissagues com ara els Xeto, els Ferrer i els Amer. Aquí trobem Joaquim Ferrer i Amer, excel·lent intèrpret, professor i compositor. L’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, remarca que la figura de Joaquim Ferrer no pot romandre ni un segon més a “les golfes” de la memòria col·lectiva, sinó que se l’ha de situar d’una vegada per totes al lloc que realment li pertoca. I no per haver estat el primer, i estricte, professor de piano de Lluís Llach, sinó per la seva trajectòria, dedicació i obra. “Totes les orquestres i formacions musicals que hi ha hagut a Verges, no hi van pas aparèixer per casualitat, sinó que van ser fruit d’una llarga tradició, d’una presència constant de persones amb bons coneixements musicals, com ara Ferrer”, destaca Sabater. Per això s’ha volgut fer un homenatge que quedi per sempre amb l’enregistrament d’un CD amb les millors composicions de Ferrer, fins ara guardades en un calaix. L’Ajuntament de Verges, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, el Departament de Cultura de la Generalitat i la família Ferrer, ha editat un disc compacte que conté nou sardanes compostes per Joaquim Ferrer.

Joaquim Ferrer i Amer va néixer a Verges el 21 d’abril del 1921 i va morir el 26 de setembre del 1996. Tant per part de pare com per part de mare provenia de família de músics, com no podia ser de cap altra manera. Va estudiar música a Torroella de Montgrí amb els mestres Joaquim Vallespí i Miquel Cristòfol i, més endavant, a Girona, amb el mestre Francesc Civil i, durant la guerra, amb Josep Cantó. Acabada la guerra, va entrar a l’Emporitana, juntament amb el seu pare i el seu oncle. Aquí va aprendre a tocar el fiscorn, instrument de què va ser un virtuós i que va ensenyar a tocar a Magne Bosch i Ignasi Company. El 1957, va passar a la cobla Ciutat de Girona i en va assumir la tasca de director. El 1965 va deixar la Ciutat de Girona i va fer dues temporades com a director de Copacabana, per incorporar-se, posteriorment i durant quatre anys, al conjunt de Maurice Rigole. Més endavant, va integrar-se al conjunt Bravo i, posteriorment, va passar a formar part de la Cobla del Baix Empordà. Cap al 1984, Joaquim Ferrer va encetar la fase final de la seva carrera professional entrant a la cobla Foment de la Sardana, de Torroella de Montgrí.

Entre les seves sardanes més conegudes cal destacar L’avi de casa (1942), Desig (1942) i Afecte, sardana dedicada als seus pares. Per això, el proper a 8 d’agost, i en un espai solemne com és la sala de plens, es farà la presentació del CD. Després, a les 10, la cobla La Principal de la Bisbal farà un concert i ball.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.