Art

pintura

exposició

Artigau repassa cinc dècades de trajectòria al Castell de Benedormiens

El pintor ha reunit a Castell d’Aro una quarantena de quadres datats entre el 1961 i aquest mateix 2017

La mostra es pot visitar fins al dia 17 de setembre

La sala d’art municipal de Castell d’Aro, al Castell de Benedormiens, presenta fins al 13 de setembre una completa exposició de Francesc Artigau (Barcelona, 1940), que revisa més de cinc dècades de dedicació a la pintura amb un total de 45 obres datades entre els anys 1961 i aquest mateix 2017. Amb motiu de la mostra, una de les més completes que s’han dedicat a l’artista, l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro ha editat un catàleg que, a més de la reproducció de les obres, conté un estudi introductori de la historiadora de l’art Barbara Marchi, arxivera del Cercle Artístic de Sant Lluc.

L’exposició s’obre amb un dels quadres més significatius de l’estil d’Artigau, Arianna, una tela pintada entre el 2003 i el 2005 en què, sota una aparença de figuració plàcida i coloració seductora, emergeix un inquietant ús de la perspectiva que converteix la imatge, en paraules de Marchi, en un “entramat complex” que s’interroga sobre la naturalesa mateixa de la pintura sense necessitat de recórrer a l’abstracció. És un camí que ja han explorat grans artistes de la figuració històrica, començant per Cézanne i continuant per Giorgio Morandi i, sobretot, Balthus, l’empremta del qual es percep molt clarament en algunes de les obres d’Artigau. De fet, com assenyala Marchi, en el seu treball, l’artista fusiona “en una única realitat les seves relacions personals i quotidianes, l’actualitat i els mestres de la tradició pictòrica” que més l’han interessat al llarg de la seva carrera. Fruit d’aquest interès per explorar un món de proximitat són algunes de les pintures més reeixides de l’artista, com ara El taller de l’Artigau, una tela de grans dimensions que representa una sessió de pintura amb model viu en què l’artista apareix envoltat de tots els seus referents i que es va presentar a la sala Vinçon de Barcelona el 2015. En la manera de concebre la composició de les seves escenes pot tenir-hi a veure la influència de l’escenografia, un món que li és més que proper, com a fill d’una família d’artesans dedicats a la confecció de decorats teatrals, en els quals ell mateix va treballar fins als vint anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.