Reinterpretació femenina d’una novel·la

En la presentació de La seducción al Festival de Canes, Sofia Coppola va remarcar que no hi aportava cap remake d’El seductor, film de Don Siegel, sinó una adaptació diferent de la novel·la de Thomas Cullinan: The beguiled, que, publicada el 1966, narra com en plena Guerra de Secessió un soldat ianqui ferit és amagat per les habitants d’un internat femení situat en una mansió del sud dels Estats Units. El títol original dels dos films també és The beguiled, que pot traduir-se, certament, com El seductor, però que alhora té el significat d’enganyós. Tanmateix, la distribució a l’Estat espanyol ha optat per una substantivació que feminitza el títol del film de Coppola.

A La seducción, en tot cas, hi continua havent un seductor. Ara bé, en relació amb el film de Siegel, Coppola aporta una diferència basada en una mirada o una reinterpretació femenina? La resposta tendeix a ser afirmativa i, a banda de la qualitat estètica pròpia d’una cineasta que es distingeix per l’elegància visual i la finesa en la posada en escena, aquesta diferència justificaria la nova adaptació de la novel·la de Cullinan.

En una pel·lícula tèrbola, tan seductora com malaltissa, Siegel va crear una gran tensió sexual en la relació entre el soldat ianqui, encarnat amb la forta personalitat de Clint Eastwood, i les dones de diferents generacions que senten despertar un desig reprimit. Com a dones, elles són especialment víctimes del puritanisme de l’època. Tanmateix, a El seductor el desig no és alliberador, sinó que fa que, confrontant-se entre elles, se sotmetin a un poder masculí. Tampoc a La seducción el desig és alliberador, però, diferentment del film de Siegel, la cobejança del mascle només apunta el conflicte entre les dones, que, finalment, reforcen els vincles davant de l’home que vol dominar-les. Fins i tot el seductor, assumit per Colin Farrell, és menys imponent i acaba sent un titella.

Hi ha una depuració de la misogínia que fa que El seductor relacioni el món femení sense mascle amb l’esterilitat: les gallines ponen amb la presència del soldat a la casa. Coppola potser pertorba menys que Siegel preferint apostar per la ironia, com ara en la venjança oficiada per una Nicole Kidman tan inspirada com Kirsten Dunst (actriu recurrent de la cineasta des de Las vírgenes suicidas i passant per María Antonieta) en aquest conte cruel a la llum de les espelmes en una fotografia absorbent de Philippe Le Sourd, que també excel·leix en els exteriors dominats per un bosc que aïlla les dones del internat fent com si estiguessin situades fora del temps.