Troben torres amb espitlleres a Campelles

El jaci­ment arqueològic de la torre de Cam­pe­lles, situat en un turó que hi ha en aquest muni­cipi del Ripollès, con­ti­nua donant sor­pre­ses. El 2015 va aparèixer l’estruc­tura cir­cu­lar de la torre i una cis­terna de qua­tre metres en el punt més alt de la zona exca­vada en el que era el pri­mer any d’exca­va­ci­ons. Aquest estiu, els arqueòlegs han des­co­bert dues bes­tor­res –tor­res cons­truïdes entre dos panys de mura­lla– que, mal­grat estar par­ci­al­ment ender­ro­ca­des, con­ser­ven l’estruc­tura semi­cir­cu­lar. El fet que tin­guin espit­lle­res i que les pedres esti­guin uni­des amb fang obre un nou període cro­nològic pen­dent de con­cre­tar que fins ara no es pre­veia i que se situ­a­ria entre els segles XIV i XIX.

Els tre­balls, que s’han fet durant dues set­ma­nes de juliol, han tret al des­co­bert algu­nes peces de la vida quo­ti­di­ana, com ara un botó d’un uni­forme mili­tar, una peça metàl·lica de cin­turó i una moneda, jun­ta­ment amb alguns frag­ments de ceràmica. També s’ha cons­ta­tat que una de les bes­tor­res s’havia reu­ti­lit­zat com a car­bo­nera.

Aquest juliol, un grup de sis arqueòlegs han tre­ba­llat durant dues set­ma­nes a la part nord-oest de la torre. Amb l’ajuda de màqui­nes, han pogut enre­ti­rar la terra i el mate­rial acu­mu­lat, la qual cosa els ha permès des­co­brir dues bes­tor­res que, mal­grat estar par­ci­al­ment ender­ro­ca­des, con­ser­ven per­fec­ta­ment l’estruc­tura semi­cir­cu­lar. “Ens esperàvem tro­bar un mur entorn de la torre però no dues cons­truc­ci­ons tan sòlides”, adme­tia Eli­senda Collell­de­mont, codi­rec­tora del jaci­ment jun­ta­ment amb Albert Prat­de­saba.

La seva apa­rició els ha obert un nou període cro­nològic que no pre­ve­ien perquè no estan cons­truïdes amb mor­ter de calç com al segle XIV (el període més antic que han acon­se­guit datar), sinó que estan fetes amb fang (el mate­rial que fins ara atribuïen al segle XIX, el període més modern del jaci­ment). Un ele­ment deter­mi­nant ha estat l’apa­rició d’espit­lle­res en aques­tes bes­tor­res, unes fines­tres estre­tes incom­pa­ti­bles amb l’arti­lle­ria que s’usa­ven en els com­bats del segle XIX. És per això que els inves­ti­ga­dors intu­ei­xen que les bes­tor­res podrien haver-se cons­truït en un període inter­medi, entre els segles XV i XVI, però encara no s’ha pogut demos­trar científica­ment.