Ballar la paradoxa

Dissabte al matí, feia un sol de primavera a tocar de la platja de la Barceloneta en la primera funció d’Origami. Divendres, s’havia anul·lat la sessió doble a la plaça dels Àngels perquè la nevada va endarrerir un dia l’arribada (ara les sessions han passat a dimarts). Sol i neu, sorprenent contradicció. La Quinzena metropolitana de dansa està entossudida a ballar la paradoxa. A trobar espais d’expressió en llocs tant insòlits com ara la línia 9 del metro. O a convidar el públic a sumar-se al ball festiu a Inauguració al Teatre Joventut de l’Hospitalet. La Quinzena s’allarga fins al 18 de març. I aconsegueix un exercici tan insòlit com ara lligar les programacions escèniques (ni que sigui, puntualment) dels ajuntaments de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

Un contenidor és antagònic a l’estètica. Es tracta d’un element gegantí, pràctic i aparentment sense ànima. Aquest treball aposta per la contradicció i aconsegueix precioses estampes. La sorpresa és un dels elements clau en aquest muntatge en què una sola ballarina es desplaça per un espai en contínua transformació. Origami esdevé hipnòtic. Hi ha un risc, però no es juga a fer-lo visible. En la ballarina hi ha inexpressió, però el voleiar del cabell i de la camisa durant la peça evoca a una fragilitat extrema. La música, minimalista, ajuda a capbussar-se en aquest quadre que busca paratges insòlits. El de la platja de la Barceloneta, amb les gavines esquivant el contenidor, amb un blau net després de la setmana de fred, neu i tempesta va ser molt agraït pel públic que hi topava.

La millor manera de mostrar la voluntat d’un festival que trenca amb moltes convencions és d’evitar posar-hi un cognom que l’etiqueti. La Quinzena va arrencar, dijous al vespre, amb un mostrari molt variat de propostes. I també de ballarins. Percebre el treball dels alumnes del conservatori professional de dansa, del superior de dansa i de la jove companyia IT Dansa ajuda a veure com els cossos van guanyant pes, equilibri, energia, intenció dramàtica. El programa parteix d’una voluntat comuna: la necessitat d’agradar al públic i d’agradar-se. De no deixar res per a dansa fàcil i efectista, si no mostrar un treball suggeridor, amb una energia encara per enfocar (com ara el fragment de Wad Ras) i amb molt d’humor, que va desplegar tant la Jove IT com el duet a partir del virtuosisme i el joc del Kova, composat per Marcos Morau i Lorena Nogal. També molt d’humor i color evocava el Bussines world. La puresa es va reservar per al tall clàssic de Walking through the Baroque. Només sis minuts de clàssica que ja apuntava unes puntes i una verticalitat imprescindible perquè respiri la immensitat d’aquesta disciplina. Lua contrastava per ser un treball molt més fosc, d’un ball amb uns personatges que, a través de la dansa espanyola, extreien part de l’ànima. Segurament, el treball més intens de tots.La Jove IT Dansa és una festa. El seu treball va ser controlar el seu desori, les seves ànsies d’agradar ballant i cloure una peça coral amb molta llum.

El hip hop de Brodas i la percussió de Brincadeira estan revolucionant la línia 9 del metro. Els profunds soterranis retronen pels bots i l’energia que transmeten els artistes i que contagiem de nou, el públic. Molt més hermètica és Lo.li.ta/La mort, l’ultima parada de dissabte a l’Antic Teatre. Amb una exposició esllanguida, extreien imatges precioses alhora que doloroses i incòmodes. El públic, voyeur, vibrava des de la foscor. Paradoxa, de nou. Fins al 18 de març. Indaguin el programa.