ROGER TARTERA
ESCRIPTOR
«Em preocupa deixar indiferent la gent»
–El Rus. La mort del pronom feble és el primer llibre que publica sense que hagi guanyat cap premi literari. Ha estat difícil trobar editorial?
–«Havia estat més d'un any en una agència literària, va rondar per totes les editorials de Barcelona i la van rebutjar a tot arreu perquè la van considerar transgressora i massa radical tot i que m'havien fet canviar el final per no ofendre les editores.»
–Quin és el final que arriba als lectors?
–«Ara es publica amb el final original perquè l'editorial Alrevés, que ha apostat per la novel·la així ho ha volgut. Els va interessar la novel·la i he signat un contracte per publicar aquesta i una altra. Són una gent que es mou per paràmetres bastant a la contra del que havia vist fins llavors, que arrisquen.»
–El Rus, el protagonista del llibre és un novel·lista caigut en desgràcia que es fa passar per mort per poder tornar a tenir èxit. L'obra conté una crítica ferotge al sistema editorial d'aquest país. Per què?
–«El món literari català es mira molt el melic i no accepta segons quines visions més subversives. És un món d'amiguismes, de recomanacions, de conservadorisme en el discurs literari, de molta autocomplaença i no accepta segons quines crítiques.»
–Des de l'any 2002 que va guanyar el premi Ciutat de Badalona ha anat recollint reconeixements. De què han servit?
–«M'han donat ànims i m'han servit per creure'm les meves possibilitats, tot i que sé que el camí és llarg i està ple d'obstacles. No sé com acabarà tot però jo ho segueixo intentant. No escric per mi mateix, aspiro a tenir èxit i que em llegeixi el màxim de gent possible.»
–El protagonista de la novel·la aspira al mateix. És aquesta l'única semblança que té amb el seu personatge?
–«Hi ha petits secrets que ens uneixen però jo procuro no ser tan cafre com ell i intento respectar més a les persones.»
–El personatge li va despertar simpatia quan el va crear?
–«Em va despertar curiositat. Em va interessar indagar en la seva personalitat i en el perquè del seu odi social. Ell està ficat en una vida que no li reporta cap satisfacció i crear-lo em va servir per exorcitzar molts dimonis que duia a dins però també per exagerar molts defectes meus i construir un personatge fosc i individualista.»
–És un llibre amb banda sonora. Per què aquest interès per la música?
–«Jo sóc un músic frustrat i sense música no puc entendre la vida. Per això a les meves històries sempre hi ha referents musicals i la música sempre forma part de la vida dels meus personatges.»
–Creu que el llibre pot arribar a ofendre algú?
–«Hi ha gent que té la pell molt fina però no em preocupa. El que em preocuparia és que deixés indiferent a la gent.»
–Té un altre llibre pendent de publicar, La noia de les estrelles, que va guanyar el Premi Ciutat d'Eivissa 2009. Quan sortirà?
–«A finals d'aquest any. És un llibre més dramàtic, una història que passa a Tiana, que a la novel·la apareix com un poble que ha canviat i s'ha convertit en un monstre residencial amb un panorama humà molt desencoratjador.»
–En què treballa ara?
–«Tot just he acabat una novel·la que publicarà la mateixa editorial que El Rus. Està basada en una idea d'una novel·la antiga i la intenció és treure-la pel 2011. Ara estic refent una novel·la de fa anys que crec que té possibilitats.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
