“La joia del museu és la farmàcia barroca de l’abadia de Nájera”

Des dels anys vint que ocupa un espai de l’empresa Labo­ra­to­ris Cusí, que abans dels anys cin­quanta s’havien dit Labo­ra­to­rios Norte de España. El museu arriba al mateix temps que l’empresa s’ins­tal·la al Mas­nou. El for­mat actual del museu data dels anys cin­quanta.

El museu té dues jor­na­des de por­tes ober­tes cada any, una es fa demà dis­sabte i l’altra el 20 d’octu­bre. Hi pot acce­dir tot­hom que ho vul­gui amb reserva prèvia. A més, es poden con­cer­tar-hi visi­tes de grup i també hi ha visi­tes ins­ti­tu­ci­o­nals. Cada any pas­sen pel museu unes 700 per­so­nes.

Van arri­bar de Figue­res, on ja tenien un labo­ra­tori. Joa­quim Cusí i Fur­tu­net va començar l’any 1902 en una petita farmàcia que feia fórmu­les magis­trals. El negoci va anar evo­lu­ci­o­nant i l’any 1914 ja tenia una cin­quan­tena de per­so­nes que tre­ba­lla­ven amb ell a Figue­res. Va apos­tar per l’espe­ci­a­lit­zació en una època en què la majo­ria de labo­ra­to­ris eren gene­ra­lis­tes i va triar l’oftal­mo­lo­gia, i més tard el negoci es va ampliar a la der­ma­to­lo­gia. La pomada oftàlmica d’òxid groc de mer­curi va ser el pro­ducte que va cata­pul­tar el negoci. Arran de les afec­ci­ons ocu­lars cau­sa­des per la Pri­mera Guerra Mun­dial va començar a expor­tar a tot Europa, part d’Àsia i Amèrica del Sud. L’any 1925 es va tras­lla­dar al Mas­nou per estar més a prop de Bar­ce­lona, on hi havia els oftalmòlegs més pres­ti­gi­o­sos i la uni­ver­si­tat.

Sí, ell era un inno­va­dor i un gran mece­nes i col·lec­ci­o­nista, sobre­tot de temes far­macèutics. Va començar a col·lec­ci­o­nar mor­ters i ceràmica, però la seva dèria era acon­se­guir una farmàcia antiga sen­cera.

Sí, va saber que a Nájera, a la Rioja, hi havia una farmàcia en venda que havia estat de l’aba­dia bene­dic­tina de Santa Maria la Real. Quan va arri­bar la desa­mor­tit­zació, el mones­tir va caure en desgràcia. L’últim monjo apo­te­cari va des­mun­tar la farmàcia, d’estil bar­roc del segle XVIII, i se la va endur a casa seva, on va exer­cir d’apo­te­cari, però va caure en desús i va aca­bar aban­do­nada en unes gol­fes fins que Cusí la va com­prar per 25.000 pes­se­tes poc abans de tras­lla­dar el negoci al Mas­nou.

Conté tots els ele­ments d’una farmàcia con­ven­tual: la ceràmica, el pots de vidre per als líquids, molts calai­xos de fusta amb els noms dels medi­ca­ments en llatí, els lli­bres de con­sulta... Cusí ho va com­prar tot i va adap­tar una sala dels labo­ra­to­ris per fer una recre­ació de la farmàcia ori­gi­nal sense saber ben bé com estava dis­tribuïda.

La peça més antiga del museu és un mor­ter d’ala­bas­tre de 1520 i també hi ha un lli­bre del mateix any. Hi ha peces de dife­rents tipus de ceràmica de dife­rents èpoques i pro­cedències. Expo­sem una petita part de tota la col·lecció. També tenim un fons de prop de 4.000 ex-libris antics, una de les col·lec­ci­ons més grans de Cata­lu­nya, jun­ta­ment amb la de l’Acadèmia de Bones Lle­tres.

Sí, tenim una bibli­o­teca amb volums des del 1520. Els més valu­o­sos són dels segles XVI, XVII i XVIII. Són lli­bres de farmàcia i de medi­cina antiga i botànica.

Vaig entrar a tre­ba­llar a l’empresa l’any 1979 com a direc­tor de con­trol de qua­li­tat, vaig arri­bar a ser direc­tor tècnic. Quan em vaig jubi­lar, el 2007, com que per­ta­nyia a la Reial Acadèmia de Farmàcia, em van pro­po­sar ser el con­ser­va­dor del museu.

En aquest moment som qua­tre per­so­nes que ens dedi­quem a orde­nar i tenir cura de les col·lec­ci­ons. De vega­des cedim peces que ens dema­nen per a expo­si­ci­ons. Ara mateix hi ha una peça cedida a Teià per a una expo­sició de Mari­datge dels Sen­tits. També al Museu de Llívia o al Museu Bal­vey de Car­de­deu.

Els labo­ra­to­ris per­ta­nyen a la mul­ti­na­ci­o­nal suïssa Novar­tis, que ha assu­mit el com­promís que va sig­nar la família Cusí amb Alcon, ante­rior pro­pietària. L’empresa s’ocupa del man­te­ni­ment i la vigilància men­tre que la Reial Acadèmia de Farmàcia de Cata­lu­nya n’és la pro­pietària.

El com­promís és que el museu es quedi al Mas­nou. Tenim una bona relació amb l’Ajun­ta­ment. Si algun dia Novar­tis marxés, segur que es tro­ba­ria una altra ubi­cació al muni­cipi. És un museu de pri­mer ordre.