Poder impune, encara

Jorge Yamam-Ser­rano ha estat dos anys inves­ti­gant el seu nou tea­tre docu­ment. Ha fet coin­ci­dir tres aler­ta­dors (per­so­nes que fan públi­ques acci­ons impu­nes del poder) en un mateix espec­ta­cle. De fet, en són molts més, els que han ser­vit per cons­truir un com­plet repor­tatge sobre les con­seqüències de dela­tar. El poder con­ti­nua impune, encara. Julian Assange fa anys que viu a l’ambai­xada de l’Equa­dor a Lon­dres. Edward Snow­den, en algun lloc per­dut de Rússia, i Man­ning va sor­tir de la presó mili­tar per un indult d’Obama. Però, tot i la seva acció con­tra l’abús de poder i la mani­pu­lació actu­als, con­ti­nuen sent les vícti­mes.

El direc­tor va des­ple­gar un eficaç dis­po­si­tiu a Camar­gate, a par­tir de l’entre­vista gra­vada entre Alícia Sánchez-Camacho (lla­vors cap del PP a Cata­lu­nya) i l’expa­re­lla de Jordi Pujol Fer­rus­sola. Ara reprèn aquest tre­ball de tea­tre de denúncia a par­tir de docu­ments i casos con­crets. Però es queda en l’heroïcitat dels dela­tors, sense quasi ense­nyar la impu­ni­tat i la sen­sació de supe­ri­o­ri­tat dels que són apa­rent­ment ata­cats. Són molt més interes­sants les pre­gun­tes des­ver­go­nyi­des de l’amo de Goo­gle que les res­pos­tes, car­re­ga­des de bona intenció, d’Assange. És molt més reve­la­dora la valo­ració en un talk show que l’acu­sació de Man­ning de traïdoria, amb tot el pes de la llei mili­tar que repre­senta el seu tan­ca­ment inhumà. De Ruz-Bárce­nas, dra­matúrgia de Jordi Casa­no­vas sobre la segona con­fessió de l’extre­so­rer del PP al jutge, el que sobta és la impu­ni­tat en què l’extre­so­rer explica tot el que va fer, cre­ient que tenia les mans lliu­res.

La pro­posta cen­tra la denúncia en la valen­tia d’aquests herois del segle XXI que reve­len els grans forats legals i morals de la soci­e­tat. Que evi­den­cien que el poder mani­pula i sem­pre s’endú la part de la infor­mació que neces­sita per tapar la veri­tat o per ser­vir-se’n per motius polítics o econòmics. L’eina d’inter­net, que havia de ser per demo­cra­tit­zar la infor­mació, s’ha con­ver­tit en l’arma més per­versa i mani­pu­la­ble de totes, amb uns ciu­ta­dans incapaços de per­ce­bre l’abast de la seva amenaça.