“Vull tornar a viure com algú normal”

Aquest any estem en ple­nes cele­bra­ci­ons, però després faré un adeu, però fins ara... però un adeu en defi­ni­tiva, per tan­car una pri­mera i llarga etapa de Jarabe de Palo. Neces­sito parar i fer altres coses i sobre­tot neces­sito tor­nar a viure com una per­sona nor­mal i cor­rent. La vida de músic és un dis­ba­rat, i jo vull poder acom­pa­nyar la meva nena a l’escola, pas­se­jar per la mun­ta­nya, esquiar... L’any pas­sat vam fer 122 con­certs –i això vol dir haver d’estar 244 dies fora de casa– i aquest any hem abai­xat el ritme, però n’aca­ba­rem fent uns 66. Jo ja m’he per­dut la infància de la meva filla i ara no em vull per­dre la seva ado­lescència, i per això diré adeu a la música durant una llarga tem­po­rada.

No, jo això no sé fer-ho, perquè soc de tot o res. M’agrada viure amb inten­si­tat i amb il·lusió, no puc fer les coses a mig gas Fins i tot el meu oncogèn és un bitxo dels pit­jors que hi ha [riu].

Jo he inten­tat que sigui així, perquè cal deses­tig­ma­tit­zar la malal­tia. No hi ha res pit­jor que viure aco­llo­nit. Per tant, vaig deci­dir que el millor era expli­car el meu cas i fer-me fotos rient men­tre em feien la qui­mio. Crec que això ha ser­vit perquè alguna gent vis­qui el càncer d’una altra manera.

Sí, hem fet un lli­bre, 100 letras, amb les lle­tres de les cançons de Jarabe de Palo, perquè crec que són poe­mes macos i els vull donar importància i trans­cendència. Les lle­tres són les ger­ma­nes pobres de les cançons, perquè la majo­ria dels oients es que­den només amb la melo­dia i la tor­nada, sense parar gaire atenció en la resta de les estro­fes. Però per a mi les cançons són poe­sies musi­ca­des. Aquest lli­bre sor­tirà ofi­ci­al­ment a l’octu­bre, coin­ci­dint amb el con­cert al Fes­ti­val del Mil·lenni –amb ves­tu­ari i esce­no­gra­fia, com a l’època de l’Orquesta Reci­clando–, però ja estarà dis­po­ni­ble a Cap Roig. A l’octu­bre també sor­tirà el disc Jarabe Filarmónico, que he gra­vat amb els 60 músics de l’Orquesta Filarmónica de Costa Rica. Inclou tretze temes ja cone­guts de Jarabe de Palo, però puc asse­gu­rar que l’experiència és real­ment única i el resul­tat, impres­si­o­nant.