Patrimoni

La Dou, un poblat de luxe

L’última campanya d’excavacions al jaciment de la Dou de la Vall d’en Bas ha permès de localitzar noves estructures d’un poblat “excepcional” de l’edat del bronze final. Els treballs, que van començar l’any 2006, s’han centrat en el fossat amb l’objectiu de conèixer per què es va abandonar de forma abrupta i quines funcions tenia. A l’interior, hi han trobat restes de ceràmica, joies, vasos, una peça de molí, una mandíbula de porc sencera i restes del que podria haver estat l’estructura d’un pont o una plataforma. Una de les directores del projecte i professora del departament de prehistòria de la UAB, Maria Saña, assegura que “l’excepcionalitat” del jaciment ve donada no només per les seves dimensions, sinó també perquè és “el primer lloc on es documenta una estructura d’aquest tipus i pel que s’hi ha trobat a l’interior. “S’hi han trobat objectes de prestigi que sovint no trobes en un hàbitat domèstic”, detalla Saña.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant