Rauxa elefantina

“Musth és el zel dels elefants: uns animals molt tranquils i molt intel·ligents, però que quan estan en zel es tornen molt agressius”, diuen els components de la banda de metal Billy Idiot sobre el títol del seu primer àlbum, Musth, publicat ara fa uns mesos. També hi ha en aquest singular títol un joc de paraules amb el verb anglès to must, és a dir, “haver de”, una expressió amb què el grup sintetitza les dosis d’autoencoratjament que necessiten per continuar endavant, fent la música que els agrada però que saben perfectament que no agrada a tothom: un míssil sonor amb influències del death metal, del deathcore i “una mica del metal progressiu”.

Billy Idiot és un grup format el 2013 per músics de Palamós, Calonge, Girona i Blanes que, buscant un punt de trobada més o menys equidistant, assagen a Maçanet de la Selva. Són Joan Fernández, guitarra; Gerard Hernández, veu; David Garcia, baix; Isaac Mañas, bateria, i Andrew Cantieri, guitarra. Alguns provenen de Far’n’Hate; d’altres, d’In Somnia. La tardor del 2015, van publicar el seu primer disc com a Billy Idiot, un EP de sis temes titulat First steps, uns primers passos ja ben orientats, amb temes com ara A monster inside me.

El nou disc es va gravar, mesclar i masteritzar al mateix local del grup, en un exercici ple d’autogestió. “Estem contents del resultat: hi ha una gran millora entre el primer i el segon disc”, diuen. Els preocupa molt el so que creen amb els seus instruments i uns amplificadors monumentals, però també, i molt, el que transmeten les lletres de les seves cançons: “Les nostres cançons tenen molt de contingut social i inclouen referències a l’actualitat, però també parlen d’experiències personals.” El disc s’obre amb una Intro que inclou una gravació de Julian Assange parlant sobre el control de masses, i en la cançó As he said citen una cèlebre frase d’Einstein: “Només hi ha dues coses infinites: l’univers i l’estupidesa humana. I no estic segur que el primer ho sigui.” Fins i tot una cançó que, aparentment, parteix d’una broma de músics, Who needs a bassist, té més substància del que sembla: “En els grups de metal sonen molt les guitarres i pots fer la broma que no necessites el baixista per a res, però en realitat el baixista és imprescindible. És com aquelles persones que no destaquen gaire, però que són molt importants per a tu.” Paraula de Billy Idiot.