L’APUNT
Una carpeta que no s’ha de tancar
El TNC assumeix el deute amb la dramatúrgia femenina. Ho fa documentant i publicant textos de dones valentes de principis del XX i, puntualment, plantejant algunes semiescenificacions. Era un greuge que feia anys que feia indignar. No les van incorporar quan van parlar dels dramaturgs dels anys 40 i 50 (moltes d’elles a casa o a l’exili coexistien amb els Pedrolo i Palau i Fabre), en un Epicentre anterior. El director del TNC, Xavier Albertí, ja insinua que en la seva darrera temporada (2020/21) hi haurà major presència femenina en els espais de gran visibilitat del TNC. Perquè una dramaturga contemporània encara no ha abordat una Sala Gran? Aquest Epicentre ha obert una carpeta que ja mai més es pot tancar. Per la salut artística de tots.