Trepidant ‘gotelé’ amb virus

La imatge de la Covid-19 al microscopi projectat a una paret té molta semblança amb el gotelé o gotejat. Sergio Blanco és un dramaturg d’autoficció que, aquest cop, s’ha atrevit a fer un pas més cap al precipici ficcionant molt més i multiplicant les veus. S’imagina com ell hauria viscut el tractament ingressat a l’Hospital de Sant Pau. El cuiden i el curen cinc professionals de la branca sanitària. Que ha estat conversant amb ell i que n’ha sortit un text fresc, clarificador, gens fosc ni angoixant sobre la relació amb la pandèmia. L’obra té densitats variades, gruixos que es mouen (com la tècnica del gotejat, que va fer furor en els pisos després de l’empaperat), jugant amb la ironia del públic, que veu com es poden estar enganyant en el text i en la veritat.

La mirada sobre la Covid és dolorosa (quan parla de la mort, de donar el telèfon per avisar en cas d’una incidència urgent una persona estimada), però també un punt lúcida. Amb les explicacions dels professionals, molt ben trufada amb una redacció de factura simfònica, es coneix més de la malaltia, i se li treu en certa manera la seva aurèola de maleïda: conèixer ens fa lliures i alhora responsables de les possibles accions inadequades individualment i col·lectivament. Se la mira des de la barrera, als ulls. Es pot fer una radiografia, més poètica que científica, del virus.

Que hi hagi un heroi que sigui Superman o Batman és irrellevant en la veritat, però crucial en el relat (per introduir el concepte ratpenat a la narració). en canvi fer passar un cérvol per Sant Pau ja demostra que s’ha passat de frenada l’autor d’El bramido de Düsseldorf.

Blanco també ha presentat al Grec Memento mori, un text molt celebrat que sorgeix com una mena de bíblia de la seva autoficció. Vista aquesta obra després del brillant i eloqüent Covid 451, fa la sensació d’una peça que abusa de les imatges per construir un relat i que ja insinua l’obsessió per ordenar bé el repte creatiu. Blanco és una bomba quan pregunta i s’interessa pels altres; cansa més si s’abona a reflexions sobre la mort necessàries però ja superant-se.