Quina creu de creu

A les obres d’art falses els ha sortit un poderós enemic els darrers temps: les xarxes socials. Si no existissin, el més probable és que la creu processional de plata que a principi de juny es volia subhastar a París com una peça del segle XVI originària de Cervera hauria trobat comprador sense cap problema. Ho va impedir l’historiador de l’art Alberto Velasco delatant a Twitter el seu pedigrí fingit: és una còpia del segle passat.

Però, compte, la imitació és “excel·lent”; tant, que el 2016 la Generalitat va estar a punt d’incorporar-la al patrimoni públic. Llavors es va posar a la venda a la casa de subhastes Alcalá de Madrid. Velasco, que en aquells moments era conservador del Museu de Lleida, va ser qui va animar l’administració a adquirir-la, avalat per altres especialistes que tampoc sospitaven gens que la joia fos una enganyifa.

Les alarmes es van encendre quan, casualment, va sortir publicat un article en una revista del Museo Nacional de Artes Decorativas de Madrid, signat per Javier Alonso Benito, que abordava un seguit de casos d’orfebreria religiosa adulterada en un mateix taller de principi del XX, una època en què hi havia molta demanda d’art català, i això va atreure els impostors amb talent com les mosques a la mel. Un dels objectes que va sortir d’aquesta fàbrica d’ensarronadors era la creu que es feia, i es fa, passar per cerverina amb 500 anys d’història.

La Generalitat, que encara no n’havia abonat els 30.000 euros que costava, va anul·lar l’operació. I Velasco, investigador incansable, acabaria descobrint que la peça havia passat poc abans per la junta de qualificació del Ministeri de Cultura. El seu propietari s’hi havia adreçat per sol·licitar el permís d’exportació. “L’informe dels experts de l’Estat ja avisava que no era del segle XVI, però no sabem si ho van fer saber al col·leccionista, que té tot el dret a vendre-se-la, però no donant gat per llebre”, explica l’historiador de l’art.

Mala fe

Arran de la subhasta fallida del 2016, ja no podia ignorar que el seu hipotètic tresor no era autèntic. “El modus operandi és l’habitual: primer miren de col·locar l’obra al mercat nacional i, si fracassen, ho intenten a l’internacional.” Quan Velasco la va veure al catàleg en línia de l’espai de subhastes Drouot de París, a punt per ser licitada el 10 de juny per un preu força inferior (13.000-15.000 euros), no s’ho podia creure, i va córrer a propagar l’estafa a les xarxes socials. En el seu tuit de denúncia hi va etiquetar la Gendarmerie, la Interpol, la Guàrdia Civil i la firma Drouot, que al cap de res va reaccionar i va anunciar a la mateixa xarxa que retirava l’obra.

Ha passat un mes i Velasco no ha parat de rebre felicitacions d’arreu. “El comerç de l’art està ple de falsificacions i sovint la gent calla per estalviar-se problemes.” “Els experts no som màquines i ens podem equivocar, però hem de ser honestos. Jo em vaig equivocar el 2016 i ara m’he tret l’espina que em va quedar clavada”, rebla, però alerta: la controvertida creu pot tornar a reaparèixer al mercat si la llei no para els peus al seu propietari trampós. Quina creu.