11a Fira de Circ Trapezi: un altre any d'èxits

La banda francesa Mazalda va tancar ahir al vespre l'onzena Fira de Circ Trapezi. Molt eclèctica quant a formats i tendències, cada públic hi ha pogut trobar els espectacles més adients al seu gust particular. El nivell mitjà de qualitat ha estat molt acceptable i enguany les companyies catalanes hi han tingut un fort protagonisme: a més dels grups ja comentats ahir, cal citar La caravana passa (Circ Pànic), Dos (Jorge Albuerne, Zirkus Frak), Circo de la Sombra (del grup homònim, amb artistes de Catalunya, la Rioja, Itàlia i França) i el celebrat Perles i plomes, dels Gingers, un espectacle fet amb cor, autenticitat, ofici i simpatia.

Hi ha hagut espectacles totterreny, d'aquells que sempre troben un públic a mida: Isséo, de la parella belga Cie. Du Mirador; Moyen Plume, dels francesos Tango Sumo, o Living Room, dels alemanys Oko Sokolo-Today's Circus. Tanmateix, Les Marins, dels trapezistes volants francesos Cie. Autoporté, que havia despertat expectació per l'aparatosa estructura plantada al Mercadal, em va decebre per dramatúrgia i per tècnica (vols imperfectes, atrapades dubitatives, trapezis lliurats a destemps i arribades frustrades a la banqueta).

La banda Guillaume va acompanyar les sessions golfes presentades pels prescindibles holandesos Wants (a qui dissabte Sergi López va haver de salvar els mobles). Dissabte hi van triomfar el cabareter i polifacètic malabarista amb barrets Antoine Hulon; el número de teles de Chien de Cirque; el nostre Kirman i els sensuals equilibris de Margot. El malabarista Fernando va revalidar el seu èxit de dijous fent rebotar fins a set pilotes sota una taula.

Fora de l'àmbit estrictament circense hi ha hagut petites perles, com ara l'espectacle d'objectes animats Bilboké, dels Teotihuà, i la divertida Leçon de crêpes, de la companyia Kitschnette. Com a acte paral·lel, s'hi ha presentat el DVD El senyor Rogelio Rivel, un artesanal treball documental de Manuel Méndez que podria ser un bon punt de partida per a una producció de Televisió de Catalunya.

Blai Mateu (Baró d'Evel Cirk) va presentar al Teatre Fortuny Ï, un arriscat treball basat en l'exili francès dels republicans espanyols al final de la guerra incivil. Mateu va obrint camins que el menaran a un llenguatge escènic propi, construït a partir del bagatge que li dóna ser fill d'en Poltrona, haver estudiat a Châlons i, molt especialment, tenir el que ha de tenir tot creador: inquietud i intuïció.

Molt alta contemporaneïtat creativa hi ha en el Taoub del Grup Acrobàtic de Tànger (Teatre Bartrina). Perfecta simbiosi entre l'estil acrobàtic marroquí i una concepció escènica netament occidental en què bateguen les investigacions de creadors com Wilson i Genty, Taoub és ple de troballes interdisciplinàries de factura bellíssima i hi ha un interessant treball de la circularitat i els polígons. Amb una decidida dignificació de l'ésser femení, una gira europea d'aquest espectacle faria més per la comprensió Nord-Sud que els discursos de la majoria de polítics.