Cultura

Miquel Gil demana "que corri l'aire!" amb el seu disc "més gamberro"

"Aquest és un treball amb el qual he obert finestres. He volgut que corri l'aire!"

L'aforisme de Miquel Gil és d'una lògica irrefutable: "si hem de fer sempre el mateix, és millor que ens dediquem a l'agricultura". El músic valencià introdueix així les novetats i els canvis que ha inclòs a Eixos, el seu nou disc que es distancia dels anteriors treballs d'estudi en què "inicia una etapa sensible a nous plantejaments sonors". "Aquest és un treball amb el qual he obert finestres. He volgut que corri l'aire!", exclama per definir el desig que l'ha mogut a ventilar la música d'arrel amb aromes jazzístiques o electròniques.

S'ho ha pres amb temps i per aquells avatars de la indústria, Eixos sortirà al mercat el 16 de maig, prop de tres mesos després de la publicació del directe enregistrat el 2005 a la Fira Mediterrània de Manresa amb la cantant grega Savina Yannatou i els grups Primavera en Salonico i l'Orquestra Àrab de Barcelona. "L'edició d'aquest concert ve a ser un resum de l'etapa anterior", explica per especificar que no ha trencat radicalment amb l'estil que va marcar les gravacions d'Orgànic (2001) i Katà (2004). "Per primer cop he utilitzat el piano, la trompeta i el violoncel", així com també ha incrementat, "la presència de les programacions electròniques". La producció musical i els arranjaments han anat a cura de Borja Penalba, amb qui es va aïllar un parell de mesos a Porrera per trobar un llenguatge comú "intercanviant-nos música. Anàvem de l'estudi al casino i del casino a l'estudi, sempre parlant de com veia el disc per aconseguir encomanar-li la música que em bullia dins del cap".

El pianista Manel Camp, Joan Garriga i el seu acordió, el trompetista David Pastor o Raúl Rodríguez amb el tres cubà, són alguns dels instrumentistes que han col·laborat en aquest disc que es presentarà a L'Auditori de Barcelona el 24 de maig. De moment, però, Miquel Gil actuarà a Vila-seca i Sagunt abans de viatjar a Mèxic per oferir tres concerts al festival Ollin Kan que se celebra a la Ciutat de Mèxic. Amb una agenda que comença a estar atapeïda de cites, l'ex-membre d'Al Tall ja prepara els concerts on augmentarà el nombre de bases electròniques i incorporarà loops de bateria i percussió.

Musicant poetes
L'aportació de Camp, Garriga, Pastor o Rodríguez, a més de la veu d'Agata Casas o el violoncel d'Anna Comellas, subratlla les intencions de l'artista de fer que "cada cançó tingui un sentit propi". Segueix posant música a textos de poetes contemporanis com Enric Casasses (que participa a Tinc una pena), Manel Rodríguez Castelló (Fil de vint) o Sònia Carmona (Tic tac), lletres originals de cantautors com Feliu Ventura (Dels meus ulls) o Manolis Rasoulis (Parea) i les alterna amb cançons tradicionals (De la China, Gola ampla i Pepe Tono), amb adaptacions d'escriptors valencians del segle XI com Ibn Khafaja (Eix tort) i també amb una versió de l'Homenatge d'Ovidi Montllor. "Malgrat que no estic acostumat a cantar sobre un piano o una trompeta, m'hi he trobat molt a gust", afirma Miquel Gil que no amaga que "em va costar molt adaptar la veu". La seva música continua "flamenquejant molt" però, segons explica, ara s'aproxima més a "pals rebutjats pels flamencs ortodoxos com el verdial o el garrotín". Per tot plegat, el músic sentencia que Eixos és, sens dubte, el "meu disc més gamberro".


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.