Còmic

Un còmic de Coll, a la permanent del MNAC

La vida de Josep Coll (Bar­ce­lona, 1924-1984), un dels autors més des­ta­cats del TBO, va ser com­plexa. I la mort, tràgica. Quan feia de paleta, volia ser dibui­xant de tebeos. I quan dibui­xava, pen­sava que es gua­nyava millor la vida de paleta. Com tots els genis, va tenir alts i bai­xos, però si fos viu s’ale­gra­ria, i molt, de veure com la pàgina ori­gi­nal d’una de les seves his­to­ri­e­tes està pen­jada al Museu Naci­o­nal d’Art de Cata­lu­nya a tocar del qua­dre Pin­tura (1949), un oli sobre tela de Joan Miró, i al cos­tat d’un altre oli sobre tela, Els vençuts (1956), de Marc Aleu, obra amb què es com­ple­menta per la temàtica de bom­bar­de­jos de totes dues. La d’Aleu, dramàtica i evo­ca­dora de la guerra; la de Coll, des­dra­ma­tit­za­dora, amb el to paròdic que feia ser­vir.

L’obra de Coll forma part de les peces que ha adqui­rit el Depar­ta­ment de Cul­tura a través de la Direcció Gene­ral del Patri­moni, dins de la política de la Gene­ra­li­tat d’adqui­sició d’obra ori­gi­nal de còmic. L’objec­tiu és acon­se­guir for­mar una col·lecció d’autors cata­lans o vin­cu­lats al que ha estat la his­to­ri­eta al nos­tre país. Aquesta col·lecció, de la qual serien dipo­si­ta­ris diver­sos museus de Cata­lu­nya, té la intenció d’esta­blir un relat de la història del còmic i, alhora, de con­tras­tar en un mateix dis­curs els tebeos amb altres expres­si­ons cre­a­ti­ves, com la pin­tura, que és el que ha fet el MNAC, tot enca­bint el còmic en un mateix relat històric i artístic.

L’ori­gi­nal de Coll porta per títol Cap­tu­rando la bomba i consta de qua­tre vinye­tes en un dels seus clàssics gags. Un moto­rista va esqui­vant una pluja de bom­bes i atura la moto per endur-se’n una que no ha escla­tat. Humor sur­re­a­lista, però que sem­pre té una forta con­tundència con­cep­tual.

Josep Coll i Coll és un dels autors més des­ta­cats de la his­to­ri­eta a Cata­lu­nya. I no és retòrica. Va col·labo­rar al TBO amb his­to­ri­e­tes sense per­so­natge fix, raó per la qual no va gau­dir de tanta popu­la­ri­tat com alguns com­panys. El seu talent va més enllà del record nostàlgic d’una època. La gene­ració d’autors dels vui­tanta de línia clara el va rei­vin­di­car. La revista Cairo, para­digma de la moder­ni­tat de l’època, li va dedi­car una por­tada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia