Patrimoni

Un crani de primera

Els arqueòlegs descobreixen fragments d’un crani de neandertal a l’Abric Romaní, la primera resta humana després de 40 anys d’excavacions

La descoberta situa el jaciment a la primera divisió europea

No podia estar més emo­ci­o­nat. Eudald Car­bo­nell, un dels codi­rec­tors del jaci­ment Abric Romaní, ha qua­li­fi­cat d’“històrica” l’última tro­ba­lla feta per l’equip d’arqueòlegs, anun­ci­ada enmig d’una expec­tació mediàtica. I no és per menys, després de 40 anys de recerca con­ti­nu­ada, els arqueòlegs de l’IPHES han pogut desen­ter­rar la pri­mera resta humana, con­cre­ta­ment són frag­ments par­ci­als d’un crani de nean­der­tal de 60.000 anys d’anti­gui­tat.

“Hem tro­bat unes res­tes cra­ni­als, bocins d’os, no hi ha més; no hi ha cap tre­sor ni cap joia ni res espec­ta­cu­lar, però en rea­li­tat ho és molt d’espec­ta­cu­lar”, afir­mava l’antropòleg i catedràtic de pre­història. Les res­tes que han apa­re­gut són frag­ments dels ossos pari­e­tal, tem­po­ral i zigomàtic. “Pos­si­ble­ment els tem­po­rals son els que tenen més infor­mació de tipus mecànic i de llen­guatge”, ha deta­llat, tot afe­gint que també s’ha pre­ser­vat un con­duc­tor audi­tiu “tren­cat”, no se sap per què.

L’ano­me­nada engi­nye­ria inversa serà una de les meto­do­lo­gies que per­metrà apor­tar llum i con­tex­tu­a­lit­zar les res­tes, amb estu­dis d’ADN o proteïnes, entre d’altres. També obrirà noves hipòtesis, com ara conèixer com i per què aques­tes res­tes van ser dipo­si­ta­des aquí. Car­bo­nell també s’ha pre­gun­tat sobre els sen­ti­ments d’aquest grup de nean­der­tals d’entre 6 i 12 per­so­nes que van ocu­par la zona fa 60.000 anys i les moti­va­ci­ons de dei­xar aques­tes res­tes aquí, “tren­ca­des”. També con­fien deter­mi­nar en els pròxims mesos si son d’home, dona o d’una cri­a­tura. Pre­gun­tes que encara no tenen res­posta però que aju­da­ran a com­pren­dre encara millor com vivien en aquell moment de la història. “Espe­rem que no siguin les últi­mes, sinó les pri­me­res”, apun­tava amb il·lusió, tot adme­tent que “és una caixa de pan­dora” que donarà molta infor­mació en un futur.

Res­tes ines­pe­ra­des

Pal­mira Saladié, codi­rec­tora del jaci­ment ha expli­cat som­ri­ent també davant dels mit­jans de comu­ni­cació que van ser uns estu­di­ants de pre­doc­to­rals qui van tro­bar les res­tes. “Jo no hi era però me van enviar les fotos” perquè ja van intuir que eren espe­ci­als. La inves­ti­ga­dora ha expli­cat que van tar­dar dos dies a con­fir­mar-ho. I ha con­fes­sat que ha sigut del tot “ines­pe­rada” i “de les que fan més il·lusió”. I és que, segons ha dit, en aquesta cam­pa­nya s’havien reduït les expec­ta­ti­ves de tro­bar res­tes òssies, després de cons­ta­tar que en un forat, on hi havia dipo­si­ta­des mol­tes espe­ran­ces, final­ment no hi va aparèixer res. La pos­si­bi­li­tat de tro­bar una dent de llet era un altre somni de l’equip, però la rea­li­tat ho ha superat tot.

Un jaci­ment ‘clau’

Robert Sala, inves­ti­ga­dor de l’IPHES-Cerca/URV i codi­rec­tor de les exca­va­ci­ons, recor­dava com el 1983 un jove Eudald Car­bo­nell i ell mateix van tenir la “gosa­dia” de tor­nar a exca­var un jaci­ment emblemàtic del nou­cen­tisme català. Repre­nien així la feina ini­ci­ada el 1909 per Ama­dor Romaní i Lluís Maria Vidal, al cap­da­vant de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans (IEC), a la cin­glera del Capelló. Durant l’acte, tant Sala com Car­bo­nell han posat en valor la feina de tots els inves­ti­ga­dors i ha recla­mat unes millors con­di­ci­ons labo­rals per tots ells. Sala també ha dit que aquest jaci­ment ha estat “molt impor­tant” per l’IPHES i que espera que la tro­ba­lla con­tri­bu­eixi a reforçar encara més aquesta ins­ti­tució.

Decla­ració de BCIN

La con­se­llera de Cul­tura, Natàlia Gar­riga, ha feli­ci­tat tot l’equip en nom del Govern per aquesta gran tro­ba­lla, “la cire­reta per als 40 anys d’ani­ver­sari” ha dit, i per una “inves­ti­gació modèlica” a Cata­lu­nya. Gar­riga ha expres­sat el com­promís de seguir donant suport als tre­balls i ha anun­ciat que aquest any Abric Romaní i la cin­glera seran decla­rats Bé Cul­tu­ral d’Interès Naci­o­nal (BCIN). I en relació a un pos­si­ble futur museu, la titu­lar de Cul­tura no ha con­cre­tat res però s’ha com­promès a estu­diar un nou pro­jecte que “redi­men­si­ona” el que ja s’havia ela­bo­rat ini­ci­al­ment.

LA XIFRA

60.000
anys d’antiguitat tenen els fragments de crani descoberts al jaciment de l’Abric Romaní de Capellades


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia