El Bòlit i el risc de crear lliurement
El Centre d’Art Contemporani gironí aposta pel talent emergent i l’experiència de Mal Pelo i Pep Admetlla
“L’única manera d’arriscar és no saber del tot el que estàs fent o no poder preveure amb certesa les conseqüències que tindrà allò que fas”, ha escrit Ingrid Guardiola, després de 16 mesos com a directora del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, i que ara presenta una ambiciosa programació d’exposicions i altres activitats que arriba fins a la tardor del 2023. Acompanyada i avalada pels responsables de l’Ajuntament de Girona, la Diputació i la Generalitat, i precedida per la projecció d’un vídeo a partir d’un text de Boris Groys (“L’humà del present només viu de manera fragmentària...”) que va presentar com “una declaració d’intencions”, Guardiola va exposar ahir els eixos de la nova programació: “El projecte del Bòlit 2022/23 manté com a eixos estructurals les nocions de diàleg i ecosistema, idees que es treballaran a partir dels quatre grans eixos discursius amb què va començar: pensament tàctic i esfera pública, materialismes, territori i zonificació, desplaçaments i memòria.” Entre altres qüestions, la nova programació tractarà temes com ara “l’ecologia i els ecosistemes vistos a través del gènere o de l’energia, la salut mental i la neurodiversitat, o la nostra complexa relació amb les identitats i el cos”.
“Durant aquest any de molta feinada, amb un equip titànic i menut, he descobert que el Bòlit és un lloc amb moltes sorpreses i inimaginables capes. Som un centre territorial i realment ens ho creiem, i les col·laboracions que establim amb altres agents del territori són moltes”, va indicar Guardiola, que va remarcar que el Bòlit “no és un espai contenidor on és pot fer de tot i res en concret”, sinó que té “una línia editorial clara i això fa que no agradi a tothom”: “Però tot i així crec que arribem a molta gent.” En aquesta nova etapa, el Bòlit, que forma part del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals de Catalunya (Speav), posa en marxa nous recursos educatius i projectes d’educació artística. Guardiola va parlar també d’una vocació intergeneracional que inclou “reforçar les trajectòries sense minvar l’accés de la gent jove a la cultura”. L’aposta per l’experiència quedarà reflectida en l’exposició The bluebird call, que a partir de la tardor del 2023 recollirà l’experiència dels més de trenta anys de carrera de la companyia de dansa Mal Pelo, més o menys durant els mateixos mesos que el Bòlit_StNicolau estarà ocupat per L’ombra sota la parpella. Lliçó d’anatomia del cos excèntric, de Pep Admetlla.
Ara mateix, el Bòlit reparteix els seus espais entre Els desconeguts de sempre, construïda per Julià Guillamon i Adrià Pujol a partir de personatges excèntrics de les comarques gironines, i Una mamá de un millón, de Sofía Giménez, que reflexiona sobre el tractament de la imatge del neurodivers en els arxius locals gironins, a partir del cas de Mercè Carbó, una mestressa de casa que, després de guanyar el programa Un millón para el mejor, de TVE (1968), es va convertir en abanderada de “la causa en pro del subnormal”. Lúa Coderch, Eulàlia Rovira i Mireia Sallarès també mostraran els seus treballs al Bòlit aquest any.
Al febrer, s’inaugurarà una mostra col·lectiva a partir de la recerca sobre identitat i gènere realitzada per la pionera Hélène Cixous (1937), a la qual es dedicaran les Lliçons de la Càtedra Ferrater Mora. I a principi del juny del 2023 tindrà lloc un festival d’arts vives i pràctiques contextuals en què participaran equipaments i equips creatius de vuit localitats gironines, al qual el Bòlit aportarà un mapatge nocturn a l’observatori de Batet.