Terrorífic ‘bullying’
Cerdita va néixer com a curtmetratge el 2018 amb les mateixes directora i protagonista (Carlota Pereda i la carismàtica Laura Galán) i ja s’intuïa l’eclosió que s’ha acabat produint. Fa uns dies s’ha presentat al Festival de Sitges, on ha estat rebuda amb ovacions abans i tot de projectar-se –i encara més després–, i ha estat distingida amb el premi Méliès d’Or, atorgat per la Federació Internacional de Festivals de Méliès. Però l’èxit no se circumscriu als festivals de cinema fantàstic: primer de tot va ser presentada a Sundance, on va rebre elogis de la crítica, i fa unes setmanes al Festival de Sant Sebastià.
Cerdita pren com a títol l’insult que les noies d’un remot poble extremeny diuen a la protagonista, Sara, una noia grassa que pateix un bullying brutal. L’aparició d’un home misteriós que segresta les assetjadores i la mort del socorrista de la piscina sacseja el poble.
Carlota Pereda, cineasta debutant i pionera en el terror estatal dirigit per dones, va idear aquesta història al mateix poble on estiueja, quan va veure una noia adolescent banyant-se a la piscina al migdia sola. La cineasta s’ha inspirat en el subgènere de terror del gòtic nord-americà i en autors com Stephen King. “El que fa King en els seus llibres és un retrat d’un lloc amb gent reconeixible –explicava Carlota Pereda a Sitges–. Crec que això faltava en el terror d’aquí, tot i que s’ha fet en pel·lícules com Verónica, [Rec] i El bosque del lobo.”
Realisme, rialles i crítica
Pereda construeix Cerdita, doncs, amb un registre realista, combinat amb una concepció del terror amb petites dosis d’humor negre, i amb influències explícites de films com La matança de Texas i Jeepers Creepers. Tot plegat, travessat de dalt a baix per una duríssima crítica social a l’assetjament, a “la violència normalitzada que es transmet de generació en generació”.