Un Corto fosc i urbà

Nocturn berlinès (Norma Editorial) és el quart àlbum del guionista madrileny Juan Díaz Canales (1972) i el dibuixant badaloní Rubén Pellejero (1952) en què tracten Corto Maltès, la cèlebre creació d’Hugo Pratt. I en aquesta nova mirada al personatge han fet que el fill de La Niña de Gibraltar hagi fet un pas en la seva evolució. “Es tracta d’un Corto que es va fent gran. Té prop de quaranta anys i ja ha deixat enrere moltes històries i amics. Fins i tot ha perdut certes facultats”, explica Pellejero. En aquest sentit, Díaz Canales s’ha permès certs detalls en què queda palès el pas del temps: festeja amb una noia jove que li diu que sembla un personatge del segle XIX, a la qual cosa Corto respon: “És que jo vaig néixer al XIX.” El personatge es qüestiona, ell mateix, el fet de perdre la rapidesa de reflexos a l’hora d’improvisar una ocurrència. També se’l veu borratxo i caminar amb l’ajut d’un bastó.

Nocturn berlinès enllaça cronològicament amb un llibre d’Hugo Pratt: Les Helvètiques, de caràcter molt oníric, en què el relat acaba amb el compromís de Corto Maltès de retrobar-se aviat amb el seu amic Steiner. I en aquest punt es reprèn la història del nou àlbum.

Aquesta darrera història del mariner maltès se situa en un dels moments més efervescents, tan políticament com culturalment, de l’Europa del segle XX: la República de Weimar, en què podem veure un Hitler que comença a guanyar-se el favor de les masses. Una època en què els grans poders, enemics que es consolidi una democràcia, actuen de manera traïdora eliminant tots aquells que es fan veure en la defensa de les llibertats. Així, en l’obra es fa referència a l’organització clandestina Cònsol, que té com a objectiu enderrocar la república.

En aquest sentit, Díaz Canales hi troba un cert paral·lelisme amb els temps de la República espanyola i també amb els moments actuals de la crescuda de la influència de l’extrema dreta. Precisament la misteriosa desaparició de Corto Maltès, a la qual en cap àlbum de la sèrie es fa referència, es va produir en la guerra espanyola. En un àlbum, Els escorpins del desert, una altra sèrie d’Hugo Pratt, es diu que Corto Maltès podria haver format part de les Brigades Internacionals.

A la pregunta de si els autors pensen situar una de les aventures en el marc de la guerra espanyola, Guarnido diu: “Procurem que cada història passi en un context històric i en un lloc geogràfic diferent, i l’enigma de què va passar amb Corto a Espanya és molt seductor. Però és una carta que encara ens la volem guardar.”

El color és un dels elements singulars de la nova obra. “Normalment, els colors que feia servir Hugo Pratt eren de tipus aquarel·la; jo he fet servir colors plans, que penso que s’adapten més al tractament de negres que faig”, explica Pellejero. L’obra s’ha publicat a Norma en edicions catalana i castellana, en color, i en castellà en blanc i negre.

Els colors plans també serveixen a Pellejero per ambientar un univers colorista dins de la foscor de la nit: la dels cabarets de Berlín de l’època, on coneixerà una futura estrella de Hollywood. També coincidirà a Berlín amb el periodista i novel·lista Joseph Roth.

No hi falta, a la trama, un toc d’ingredient esotèric, com era habitual en les històries creades per Hugo Pratt. “Crec que la mirada de Corto Maltès és la d’una persona interessada per tot el que és misteriós, però alhora és escèptic, el mateix que Hugo Pratt, que sovint se l’ha vist com una persona molt ficada en el món ocult i màgic.”

La parella d’autors de Nocturn berlinès consideren el seu treball un treball de creació. “Per això no fem distinció entre dibuixant i guionista. Tots dos fem feines que treballem en comú i discutim fins a trobar una solució que ens encaixi a tots dos”, explica Pellejero.