Cultura

Crònica

XII torneig de dramatúrgia

Els vuit magnífics

Entre les quatre obres semifinals, s’equilibra la comèdia amb la controvèrsia clínica i la tendresa

Una abraçada a Meri Yanes i la seva amiga Susanna (eterna presentadora suplen,t però entusiasta del teatre llegit en faristol en la tardor a La Planeta de Girona). Aquest vespre, arrenquen les semifinals de la XII edició del Torneig de Dramatúrgia. És l’any de referents de superherois, d’Els set magnífics. A La Planeta, n’han estat vuit, com cada edició. Enguany, han estat David Mataró, Sergio Serrano, Xavi Buxeda, Berta Prieto, Lola Rosales, Carla Rovira, Víctor Borràs i Yaiza Berrocal. Ara, som a l’equador i ja es pot posar un termòmetre de les propostes que han escrit els vuit autors.

Ja són 44 dramaturgs (4 van repetir en la desena edició) que han passat per una aventura que ha fet fortuna arreu. El model del Torneig s’ha traslladat al País Valencià, a les Balears, a Madrid i a Buenos Aires. Marta Buchaca celebrava, la setmana passada, sortir guanyadora de la Batalla de Praga (també amb regust a Torneig), impulsada per l’Institut Cervantes de Madrid, amb l’obra Rita (ja estrenada tant en català com en castellà).

El Torneig té la dinàmica del joc, amb una competició que ha guanyat les set darreres edicions una dramaturga (des que hi ha hagut llista paritària). Terrible repte per a Carla Rovira, l’única autora que ha passat el primer tall enguany. Per cert, que, a hores d’ara, Marta Barceló presenta el text de Tocar mare, guanyadora del 2016, a la Sala Beckett fins al 4 de desembre.

El Torneig va començar com una boutade de Jordi Casanovas el 2011. No pensaven que hi hagués una segona edició. Ara, és un dels puntals per al públic més contagiat de teatre del Temporada Alta. Amb la pandèmia, van instituir el Zoom, que té un grup de seguidors de fora de Girona estable: no es pot votar, però es participa a distància del bon rotllo en un ring desconstruït. Des del principi, ja es va veure que el públic premia les comèdies i, per això, sovinteja el to desenfadat i uns girs finals sorprenents. Aquest any, el jurat popular (sempre canviant i que desconeix, en teoria, l’autoria en primera ronda) ha votat peces menys còmiques de l’habitual. És el cas de la tendra relació entre la dona sola i l’actriu que la va a buscar per conèixer-la, o la de les dues dones que debaten com resoldre l’error mèdic d’implantar els òvuls a les mares equivocades, de Víctor Borràs i Carla Rovira, respectivament. Sí que apunten a una comèdia més forta les propostes de la filla anglesa que fa un inusual viatge amb taxi per l’Empordà o la de la repartidora de Glovo que s’encararà amb una mediàtica presentadora de ràdio, que han signat David Mataró i Xavier Buxeda, respectivament. Aquestes són les propostes que han passat a les semifinals.

Les bases del concurs no han variat en cap de les dotze edicions: es presenta una escena d’una durada de 40 minuts i per a dos actors. Semblen unes normes molt restrictives, però Berta Prieto s’ha atrevit a posar un grapat de personatges en una situació delirant fent que les dues actrius es desdoblessin un grapat de vegades. Aparentment, sempre mana el present actual, però Sergio Serrano s’ha atrevit a barrejar el passat i el present com qui, mirant una foto antiga, es troba un mirall. David Mataró també integra els aparts, com a forma per aportar informació per fer còmplice del secret l’espectador davant la ingenuïtat del taxista. Yaiza Berrocal situa l’acció dins d’una nevera del Mercadona i Lola Rosales proposa un convent de clausura com a solució als conflictes socials de la seva delirant protagonista. Actituds de superheroïnes, hagin passat el tall, o no. L’accés a una escena professional és un misteri que només es resoldrà en la següent temporada d’aquest particular còmic presencial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.