El conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló i la Masia Freixa, declarats Béns Nacionals d’Interès Cultural
El govern en determina una protecció especial i també declara El Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa com a museu d’interès nacional
El conjunt arqueològic de la Cinglera del Capelló, a Capellades, i l’edifici modernista i el seu entorn del parc de Sant Jordi, a Terrassa, ja tenen una protecció especial després que el govern aprovés ahir declarar-los Béns Nacionals d’Interès Cultural (BCIN). L’executiu, a més, també va accedir a la sol·licitud efectuada el setembre passat pel Consell General del Consorci del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa per declarar-lo museu d’interès nacional.
En el cas de la Cinglera del Capelló la protecció es delimita al conjunt arqueològic ubicat a l’est del nucli urbà de Capellades, amb una cinglera travertínica, orientada a llevant, constituïda per capellons, abrics, balmes i coves, als peus dels quals transcorre el camí Ral, una zona d’horts i el riu Anoia. La delimitació de l’àrea de 48.788 m² es fa responent a criteris científics i patrimonials, i comprèn tota la zona natural de la cinglera. Fa cosa d’un any l’excavació de l’Abric Romaní va fer el descobriment de les restes parcials d’un crani de Neandertal de 60.000 anys d’antiguitat, assolida després de més de 40 anys de recerca continuada en el jaciment per part de l’equip liderat pel catedràtic Eudald Carbonell.
A Terrassa la protecció de la Masia Freixa, engloba gairebé tot l’entorn del parc de Sant Jordi, que es va convertir en el primer parc públic del municipi el 1959. L’edifici modernista va ser dissenyat per l’arquitecte Lluís Muncunill i va ser construït l’any 1905 com a nau industrial destinada a la filatura. La construcció de la nau era senzilla, purament funcional i sense cap voluntat d’autoria o estil arquitectònic. La família Freixa, que n’era la propietària, va decidir convertir-la posteriorment en la seva residència amb algunes reformes mantenint la construcció fabril com a base per tal que aquesta quedés embeguda dins la construcció actual; decisió inèdita i pionera a principis del segle XX.
En el cas del Museu Tèxtil de Terrassa, s’ha decidit declarar-lo museu d’interès nacional perquè custodia unes col·leccions tèxtils i d’indumentària úniques amb més de 130.000 peces que abasten cronològicament des del segle I fins al segle XXI, testimonis de l’evolució del teixit, la indumentària, els complements, la llar, la diversitat de tècniques i matèries o dels dissenys, que són representatius d’Europa, Amèrica, Àsia, i en menys quantitat, de l’Àfrica.