Una exposició al Born reflexiona sobre la preservació de les ruïnes
La mostra presenta diferents exemples arquitectònics catalans, espanyols i internacionals de protecció de patrimoni
El Born Centre de Cultura i Memòria proposa a través de l’exposició L’abric de les ruïnes una reflexió sobre la relació humana i de l’arquitectura amb les restes històriques per a la seva preservació a partir d’una selecció de projectes arquitectònics internacionals.
Segons una informació recollida per Efe, els projectes escollits són majoritàriament europeus, construïts en els darrers 25 anys, tot i que també es presenten exemples dels Estats Units, la Xina i Barein. Les construccions protegeixen restes de civilitzacions, religions i cronologies diferents: grega, romana, tardorromana, merovíngia, víking, cristiana, islàmica, xinesa i dels pobles indígenes d’Amèrica del Nord (els Pueblo). Entre tots ells, n’hi ha quatre de catalans: el mateix Born Centre de Cultura i Memòria, que es presenta com a “contramodel”, ja que l’abric en aquest cas és purament casual, a més del parc arqueològic de la ciutat romana de Iesso, a Guissona (Segarra), la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona i les ruïnes del castell de Jorba (Anoia).
De la resta d’Espanya, també s’il·lustren els casos de cobertura de les ruïnes de la vil·la romana del Verger (San Pedro del Arroyo, 2019), de les ruïnes de la Casa d’Hipòlit (Alcalá de Henares, 1999), de la vil·la romana de La Olmeda (Palència, 2000-2009), del jaciment romà del Molinet (Cartagena, 2011), així com de l’habilitació i protecció del santuari romà de Diana (Mèrida, 2011).
Molts dels projectes s’han enfrontat a la dificultat de construir sobre unes restes arqueològiques que cal protegir sense alterar, i d’altres són exemples de com l’arquitectura ha permès tornar la dignitat a les restes i potenciar-ne el valor o facilitar-ne la comprensió i la visita, ha explicat aquest divendres en la presentació, Pedro Azara, comissari de la mostra juntament amb el també arquitecte suís Tiziano Schürch.
