Els grans musicals que es desborden

La temporada vinent tornarà a haver-hi una nodrida cartellera de musicals a Barcelona, però suplint-se a la cartellera. La majoria de títols preveuen estades més breus per concentrar el públic i sense possibilitat de pròrroga. És el cas de The producers al Tívoli (amb la direcció d’Àngel Llàcer, que torna a fer d’actor, i Manu Guix), que el substituirà Los chicos del coro. Al Teatre Apolo, del grup Smedia, hi haurà dos títols de la productora Beon, que proposa dues adaptacions literàries: Arrencarà el curs fent cinc setmanes El tiempo entre costuras (de la novel·lista de best-sellers María Dueñas) i completarà el curs amb La historia interminable de Michael Ende. Pel que fa a musicals en català, hi ha confirmades la presència d’Alan, el musical (va fer una sessió única fa poques setmanes) al Condal per a la tardor, i el retorn de L’alegria que passa al Poliorama els mesos de desembre a gener, després de la gira de tardor per Catalunya. La previsió és que Mar i cel, el comiat definitiu de Dagoll Dagom, arrenqui la tardor del 2024. En tot cas, al Victòria, tornarà el Mago Pop (els mesos d’octubre i fins a principis de novembre).

A falta de sorpreses de darrera hora, la gran novetat a la cartellera barcelonina dels grans musicals és la irrupció de Beon. Ho fa gràcies a que l’ha programat el grup Smedia. Beon s’està caracteritzant per fer adaptacions de best-sellers literaris, començant per El médico, de Noah Gordon (tenia prevista temporada al Tívoli però la pandèmia ho va frustrar). El productor Dario Regattieri està convençut de l’èxit dels musicals a Barcelona, una ciutat que considera “més cosmopolita que Madrid” però en la qual cal despertar la marca de capital turística per aconseguir tenir un elevat percentatge de públic de fora de la capital catalana. Per Regattieri, “la cultura és universal”. Des de Beon, procuren estabilitzar un equip potent creatiu i també artístic. En els dos musicals de Barcelona la composició musical és d’Ivan Macías; l’adaptació, de Félix Amador, i l’escenògraf és Ricardo S. Cuerda. Pel que fa als intèrprets, Jan Forrellat, en la celebració de 10 anys a l’ofici, farà temporada a casa: el 2018 va marxar a Madrid amb West Side Story. Des del 2020 ha encadenat tres títols amb Beon: Antoine (una adaptació d’El petit príncep), El médico i El tiempo entre costuras. Aquest títol, de fet, no ha pogut fer temporada a Madrid, encara a conseqüència de la covid. Ara es preveu una breu estada a Barcelona, a partir del 28 de setembre. Per Regattieri, el repartiment de Barcelona és el millor que mai ha tingut cap de les seves produccions.

Fa unes setmanes que van presentar el musical a La Llotja amb la presència de l’escriptora, que ha beneït l’adaptació d’una obra (també es va fer adaptació a la televisió) que manté la peripècia pel Marroc, Portugal i Madrid. Es representa amb una escenografia que es canvia a vista. Dueñas confia en la fidelitat dels seus lectors, “sempre han acollit molt bé els meus llibres”, recorda amb cèlebres diades de Sant Jordi. La producció manté una trentena d’actors a escena i la protagonista, que es passa pràcticament tota l’estona a l’escenari (i les sortides són per als 19 canvis de vestit). El disseny d’aquest vestuari és obra del modista Lorenzo Caprile.

La historia interminable és l’altre títol de Beon. Per poder traslladar aquest muntatge del Teatro Calderón de Madrid a l’Apolo de Barcelona caldran fer unes obres per fer viables els efectes d’un muntatge que juga amb la màgia del llibre. Els personatges fantàstics prenen cos com si fossin uns grans titelles manipulats per persones amb ginys artesanals. De La historia... també es va fer una pel·lícula però que es va limitar a narrar la primera part del llibre, la del viatge i les aventures. L’adaptació musical inclou la reflexió més fosca del protagonista, que li dona més capes per augmentar la densitat poètica, sense desentendre’s de l’espectacularitat que proporciona la fantasia.

Col·lapse a Madrid

De la dotzena títols que plantejaven fer temporada seguida a Madrid aquesta temporada, només quatre han superat el repte, comptabilitza el responsable de Beon, Dario Regattieri. Cada setmana hi ha hagut 120.000 butaques a disponibilitat dels espectadors de musicals a Madrid. I el curs vinent, sembla que es manté la tònica (tot i la patacada empresarial del 22/23). Són xifres molt elevades: a Barcelona, l’aforament (segons dades d’Adetca) fluctua per les 100.000 butaques setmanals entre tots els teatres; no només els de musicals. Ho confirma Enrique Salaberría: “N’hi ha una desena que s’han arruïnat.” Però entén que el curs vinent serà de recuperació, perquè també Anglaterra i els Estats Units van patir aquesta crisi, que la van salvar ràpidament. La inflació dels productes ha complicat l’accés de la classe mitjana als teatres, i això va retallar un “40% de públic”. Per al directiu de Smedia, la inversió d’un musical és com un premi (una vintena d’artistes es presenten a un premi i només tres accedeixen al podi, ve a dir). Avui, el ritme d’entrada anticipada ja denota una clara recuperació, aclareix.

Beon ocuparà tota la temporada del Teatre Apolo del grup Smedia. Per Salaberría, és molt habitual (i sa) que es produeixin aquestes col·laboracions que fugin de “l’endogàmia” d’una mateixa firma teatral. Smedia s’ocuparà de traslladar Pretty woman a Madrid, un títol que va patir a Barcelona, tot i haver disposat dels millors mesos de la temporada. Ja van patir l’any anterior amb la producció de Fame, tot i comptar amb un títol sucós i amb la direcció de Coco Comín. Per la seva banda, l’empresa catalana Focus ha cedit el teatre de La Latina a Los chicos del coro a una productora de musicals. Ara aquest muntatge es podrà veure la temporada vinent, puntualment, al Tívoli. A Barcelona, la situació d’ofec empresarial es troba amb dues dificultats: per una banda, la conjuntural de la covid, en què es va patir per mantenir els equips artístics actius; i uns teatres de gran aforament que tenen una demanda immensa per programar espectacles i que es veuen forçats a repartir les temporades en estades més breus, amb la possibilitat de reposicions per a temporades vinents si hi ha la percepció que ha quedat prou públic amb ganes de veure-ho.

Jordi Sellas, productor de Nostromo Live, per la seva banda, reconeix les dificultats de sobreviure en un mercat exigent de musicals de gran format. A excepció del seu primer muntatge (Next to normal), sembla que han trobat la clau per fer-se atractius a grans nínxols de públic: La jaula de las locas, La tienda de los horrores i Cantando bajo la lluvia ha permès construir un equip amb el qual fer el salt econòmic amb The producers: El pressupost és de 2,7 milions d’euros. El mateix director del Lliure, Juan Carlos Martel, se n’exclamava a la presentació de la seva temporada (el Lliure té 2,8 milions de pressupost per a la seva vessant artística). El musical s’estrenarà i s’estarà 24 setmanes a Barcelona, i tot seguit farà gira i temporada a Madrid. És la producció que han aconseguit ajustar millor les agendes per mantenir l’equip sense gaires aturades; és la millor manera perquè no es produeixen fuites d’actors solvents i mediàtics en el repartiment. Enguany, per exemple, no hi serà Ivan Labanda, que protagonitza Chicago a l’Apolo de Madrid

Li fa por l’estada a Madrid amb el cataclisme de la darrera temporada a Nostromo Live? Per Sellas, la punxada dels musicals s’han produït als pavellons construïts com grans auditoris. El públic és fidel als teatres de sempre, als que tenen ànima. I per això està convençut que tenen una plaça segura a Madrid. Aquest nou paradigma d’auditoris també es repeteix a moltes províncies de l’Estat espanyol: cal fer molta més promoció per interessar al públic a les sales noves que en les consolidades com pot ser l’Arriaga de Bilbao. Sellas llegeix una relació entre els nous auditoris per a espectacles de gran format amb els intents de grans marques de l’espectacle que miren d’impactar en el mercat dels musicals. De fet, Nostromo Live va patir el buit del públic per un interessant títol al Barts, perquè era un títol massa desconegut a Barcelona. Ara han pogut fer una versió digital a l’Ideal i en anglès i (amb un aforament mínim) van rescabalar-se. Madrid està de moda amb els musicals; A Barcelona es concentren les gires mundials dels grans concerts.

Els preus varien, com ho explicava Guillem Vidal fa uns mesos en aquest diari. Doncs, la sorpresa serà aquest octubre, en què el mític títol de Richard O’Brien inicia una gira europea que passarà per ciutats com ara París, Roma, Milà i Dublín. No arribarà pas a Madrid. El mapa dels musicals està en constant ebullició.