Lluís Homar: “Es veurà què passa al darrere”

El direc­tor de Cheek by Jowl, Declan Done­llan, era reti­cent a repre­sen­tar la seva versió de La vida es sueño a l’aire lliure. Final­ment, el van convèncer dei­xant només el públic fron­tal. El direc­tor, que viatja habi­tu­al­ment a seguir les seves pro­duc­ci­ons, no s’ha pogut des­plaçar ara a Bar­ce­lona, però, per raons mèdiques. El direc­tor de la Compañía Naci­o­nal de Tea­tro Clàsico, Lluís Homar, deia, fa uns dies, que si ho veiés se n’ena­mo­ra­ria. I és que el for­mat de grada del públic per­metrà, única­ment avui i demà al Tea­tre Grec de Bar­ce­lona, “que les files del dar­rere puguin veure el joc de por­tes del dar­rere”, una core­o­gra­fia mil·lime­trada que no es pot veure en una sala con­ven­ci­o­nal.

Done­llan és un direc­tor cobe­jat per molts tea­tres. Perquè ser­veix el tea­tre clàssic (és un espe­ci­a­lista en Shakes­pe­are) man­te­nint ben fresc l’aspecte popu­lar de fa 400 anys. També passa en aquest text de Cal­derón de la Barca: en aquest cas, ho dis­fressa de rea­lity tele­vi­siu.

La difi­cul­tat ha estat que el vers de Cal­derón de la Barca no és lliure com el de Shakes­pe­are i ha cal­gut rea­pren­dre a res­pi­rar les rèpli­ques per donar-hi fres­cor. L’èxit de taqui­lla d’aquest mun­tatge (exhau­rint loca­li­tats en la tem­po­rada a Madrid) és evi­dent. Ara, es tindrà el mèrit de pro­gra­mar aquest Cal­derón de la Barca en cas­tellà, per pri­mer cop a Angla­terra (fa uns anys, Calixto Bieito en va fer una pro­ducció traduïda amb actors angle­sos). Aquesta pro­ducció, gràcies al segell de Done­llan, té garan­tida una gira inter­na­ci­o­nal molt més àmplia de l’habi­tual.