Cultura popular
Maduixots: 10 anys fent l’aleta
La Colla Castellera de l’Alt Maresme i la Selva Marítima es nodreix d’una desena de municipis de les dues demarcacions
La pandèmia va tallar en sec una trajectòria ascendent que ara torna a agafar embranzida i busca augmentar la massa social
El Maresme no és històricament un territori casteller, però des de fa deu anys –amb permís dels Capgrossos de Mataró, nascuts el 1996– a la zona nord de la comarca, tradicionalment més vinculada a Girona, va sorgir una idea esbojarrada de crear una colla. “Des del primer moment vam apostar per fer un grup més enllà d’un municipi concret, perquè teníem moltes més possibilitats de trobar gent i perquè ens atreia un projecte comú.” Parla Marc Ruiz, l’artífex de tot plegat, que amb més passió que no pas coneixements tècnics sobre el món casteller va engegar la iniciativa. “Havia anat moltes vegades al concurs de Tarragona, però quan va agafar volada era pràcticament impossible trobar entrades, per això vaig contactar amb els Capgrossos de Mataró per poder-los acompanyar i vaig viure de primera mà com era una colla per dins”, recorda. Aquella primera experiència va encendre les ganes de portar cap al nord una experiència semblant. “Vaig contactar amb la Coordinadora de Colles Castelleres, els vaig explicar la idea, els va semblar bé i vam arrencar”, puntualitza Ruiz. Sembla fàcil, però no ho va ser gens. Deu anys enrere les xarxes socials no estaven tan desenvolupades com ara i la difusió es feia amb mètodes més tradicionals. “La meva dona va dissenyar el cartell, en vam fer fotocòpies i van enganxar-los des de Tordera fins a Calella per convocar la gent perquè s’apuntés a la colla”, rememora el membre fundador dels castellers. La resposta va superar totes les expectatives. “No havien passat ni dues setmanes que ja teníem una seixantena llarga de persones apuntades i amb moltes ganes de començar”, precisa. La primera trobada en persona es va fer a l’antiga biblioteca de Pineda. Allà es va decidir el primer nom, Castellers de l’Alt Maresme, i els dies d’assaig en una escola del mateix municipi, la Sant Jordi, que els va cedir l’Ajuntament. “Afortunadament hi havia dues o tres persones de Palafolls que estaven a la colla castellera de la Universitat de Girona i una altra que era de la colla de Castelldefels i que s’havia traslladat a viure a Calella. Tots ells ens van resoldre la part més tècnica”, resumeix Ruiz. Si el 26 d’octubre del 2013 hi va haver la primera trobada, el 4 de novembre començaven els assajos. “Tots anàvem amb el nom enganxat al pit per facilitar que ens coneguessin, ho havíem d’aprendre tot, però en teníem moltes ganes. Tot era nou i era fantàstic”, assenyala.
El color de la camisa
Els assajos, que també van començar a l’hivern, quan la resta de colles no en fan, van reclamar la compra de faixes, “que vam aconseguir perquè uns quants van avançar diners”. Les camises blanques que indicaven l’inici del camí de l’entitat també van ser adquirides de manera semblant. El 30 de novembre, poc més d’un mes després de la primera reunió, van ser reconeguts com a colla en formació per la Coordinadora. Tan sols un any després, el desembre del 2014, van ser nomenats membres de ple dret. Apuntaven maneres. “Normalment es necessiten dos anys, però nosaltres ho vam aconseguir en un. Tota una injecció d’adrenalina”, assegura. Els primers pilars, de 4, els van aixecar la nit de Reis del 2014 davant els ajuntaments de Palafolls i Pineda. La primera actuació amb castells va ser a Tordera durant la Fira del Ram, a l’abril, en què van aixecar els primers castells de 6. El bateig oficial, però, va arribar el 26 d’abril del 2014 a la plaça de l’Ajuntament de Calella i apadrinats pels Capgrossos de Mataró i els Marrecs de Salt. Portaven tan sols sis mesos d’assajos i fins i tot la Coordinadora els va advertir que una actuació castellera demana uns mínims i que si es volien repensar la data. Van descarregar un pilar de 4, 3d6, 4d6, 4d6a i dos pilars de 4 simultanis.“Va ser una bogeria! Ens vam ajuntar 140 persones i allà vam estrenar la nostra camisa vermella, un color que ens ha acabat definint”, exposa Marc Ruiz. El vermell “maduixa” fa referència a un dels conreus tradicionals de l’Alt Maresme. Es va imposar al negre trencat del Montnegre i al marró de la sorra de la platja. “Un dels membres de la colla va proposar que si anàvem de color maduixa bé que ens podíem dir Maduixots i la frase va fer fortuna com a nom no oficial del grup”, explica qui ha estat cap de colla i president de l’entitat durant molts anys. Després del bateig tot va fer baixada. El primer castell descarregat de 7 va arribar el 2015, el 8 de novembre, en la diada Mariona Galindo dels Capgrossos de Mataró. Va ser el 4d7. El 2016 a la plaça del seu bateig a Calella es van atrevir amb el 5d7. Les construccions de 7 van continuar avançant en els anys posteriors en paral·lel amb la consolidació de les diferents variants de 6. “El millor castell que hem fet fins ara va ser el 22 de setembre del 2018 a Calella, on van descarregar un 2d7 i també ens vam estrenar amb un 7d7 i una torre de 7. Va ser una jornada gloriosa en què ens van acompanyar els Minyons de Terrassa i els Xics de Granollers”, rememora Marc Ruiz. Durant aquells primers anys la presència de gent de Blanes i Lloret es va anar ampliant, fet que va propiciar que la colla acabés assumint també el territori de la Selva Marítima. Blanes es va incorporar com a Ajuntament col·laborador el segon any de la colla. Lloret s’hi ha afegit fa pocs anys. “El suport dels ajuntaments també s’ha mantingut en el temps perquè ens hem convertit en una mena d’icona de les dues comarques”, afirma.
L’aturada del 2020
La pandèmia del 2020 va representar un punt i a part també per a la colla. Les restriccions en les trobades i l’anul·lació d’actuacions durant molts mesos van fer forat en l’entitat, que va anar perdent massa social. Abans de la covid ja es començaven a acariciar construccions de 8, fonamentades en l’èxit assolit amb les de 7. “Ningú no s’esperava que la situació s’allargués tant i que les trobades físiques no es consideressin segures fins gairebé dos anys després.” Parla Esteve Sebastià, excap de colla i vinculat des dels inicis amb els Maduixots. Amb un escenari d’aturada obligatòria, l’evolució dels castellers també es va alentir i amb aquesta les aspiracions d’anar creixent al mateix ritme i afrontar altres construccions de gamma més exigent. També ha estat un període per repensar la trajectòria fins avui. “Malgrat haver estat una colla que ha evolucionat molt ràpidament i que ha assolit grans èxits en pocs anys, no sentim que se’ns hagi tingut gaire en compte en el món casteller tradicional”, es lamenta, i posa com a exemple que fa poc la colla d’Altafulla va descarregar la torre de 7 després de 50 anys d’història i tothom se’n va fer ressò. “Nosaltres ho vam fer el cinquè any i al primer intent, cosa que només havia passat un cop en la història castellera. Se’n va parlar poc en els mitjans del sector”, assegura, i rubrica que des del punt de vista tècnic no se’ls ha valorat “com calia”. Fins a principis de l’any passat no es va començar a recuperar certa normalitat. El 2022 va portar, però, novetats significatives. Un canvi de nom, de Castellers de l’Alt Maresme a Colla Castellera de l’Alt Maresme i la Selva Marítima, tant per garantir la perspectiva de gènere com per oficialitzar el territori, que ara s’allarga des de Canet fins a Lloret de Mar. També van estrenar un local d’assaig al polígon industrial de Pineda i, finalment, la classificació per primer cop en el Concurs de Castells de Tarragona amb una molt bona actuació que els va situar en el lloc 24 després de descarregar el 4d7 amb agulla, el 5d7 i el 7d7. “El local ens permet apropar-nos més a la canalla i a la resta de la gent que ens vulgui conèixer. És tan fàcil com visitar-nos i provar-ho perquè és molt addictiu”, afegeix la cap de colla, Andrea Almenta, que destaca que en aquesta nova etapa “es treballarà de valent perquè se’ns uneixi més gent i per continuar sumant nous castells”.
Un dels reptes més importants, però, continua sent el d’atraure gent jove. Gerard Moral, que s’encarrega de la canalla i que ha crescut amb la colla, i Gemma Sanz, que s’hi ha incorporat fa poc, trenquen una llança a favor de ser membres d’una entitat com els castellers. “T’ho passes molt bé, coneixes gent i fas amics i mantens viva una tradició catalana tan arrelada com aquesta”, assenyala Sanz. I Moral hi afegeix: “Sents que formes part d’un grup, d’un projecte, d’una pinya.” Valors que, diu, transmeten a la canalla, que, de mica en mica, torna a apropar-se als assajos cap a un futur que la colla sencera veu esperançador. I que afronta al crit d’“Amunt, Maduixots!”