Música

JOAQUIM URIACH

PRESIDENT DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA

“Hi ha gent que et sorprèn que encara no conegui el Palau”

“D’un temps ençà, són les orquestres i els directors els que ens truquen perquè l’Orfeó actuï amb ells a fora, no pas a l’inrevés”

“La varietat no és cap problema, sinó que és una de les nostres fortaleses. Si es fa flamenc, però, ha de ser el millor flamenc”

Em va impressionar el respecte que a Europa i al món es té al Palau

Tot i arribar a la presidència del Palau de la Música fa ja un any i mig, no ha estat fins ara, coincidint amb la presentació d’un nou pla estratègic, que Joaquim Uriach (Barcelona, 1966), empresari del sector farmacèutic i advocat, ha fet les seves primeres entrevistes. Uriach, optimista pel que fa al futur no únicament del Palau sinó també de Barcelona, no és, però, un desconegut a la casa, a la qual va accedir per primer cop de la mà del seu avi i on ha format part els últims anys de la junta encapçalada per Mariona Carulla.

Com va començar la seva relació amb el Palau?
Hi vaig entrar, com tants altres socis, gràcies al meu avi, que m’hi va portar quan tenia 14 o 15 anys. La música, de fet, sempre m’ha agradat, i crec que hi tinc sensibilitat. Vaig començar a tocar el piano quan tenia 17 anys i als Jesuïtes de Sarrià, per exemple, hi havia qui no suportava la classe de música i a mi, en canvi, m’encantava. El meu avi, que anava a festivals com ara els de Lucerna i Bayreuth, em va dur quan tenia 14 anys al de Pasqua de Salzburg i em va encantar. Hi dirigia Von Karajan, amb aquelles mans que tenia, i va ser espectacular. I aquell Parsifal tampoc l’he oblidat mai. Va ser el meu avi, doncs, qui em va mostrar aquest món abans que ningú...
Va entrar a la junta molt poc després del cas Millet.
Sí, el 2010, concretament. Em van cridar per formar-ne part i ho vaig fer encantat.
Quin Palau es va trobar, l’any passat, quan va accedir a la presidència?
Un Palau molt ordenat i endreçat. I després, també, un equip molt bo i professional que, tot i haver estat a les juntes, no coneixia del tot. Em va impressionar, d’altra banda, el gran respecte que li tenen, al Palau, sales de concerts de primer ordre europeu i mundial, així com també els artistes que hi venen a actuar.
Quinze anys després de l’espoli de Fèlix Millet, el Palau de la Música ha recobrat ja totalment la confiança?
Sí. Una de les coses bones de l’etapa de Mariona Carulla com a presidenta va ser, precisament, haver sabut recuperar aquesta confiança. Aquesta és una institució molt sòlida i, per molt greu que fos el que va passar, va saber mantenir aquesta confiança, com ho demostra el fet que, tant en nombre de socis com de captació de fons, hem crescut. Números a banda, però, noto que la societat s’estima l’Orfeó Català, el Palau... i desitja que les coses vagin bé.
En la presentació, fa unes setmanes, del nou pla estratègic, va qualificar-lo d’ambiciós i ple de grans aspiracions. Quina seria la més important?
Fer el Palau encara més universal. Aquest seria una mica el resum del pla. Hem tingut sempre l’afany de fer conviure el que és universal amb el que és local i aquesta és una cosa sobre la qual ens agradaria continuar incidint en el futur per créixer.
S’han marcat també com a objectiu incrementar el nombre d’espectadors en unes quantes desenes de milers. Com s’aconseguirà?
Bé, hi ha eines de màrqueting per accedir i atreure públics... en aquest sentit està tot bastant inventat. Sabem, per exemple, que moltíssima gent del Palau, prop del 80%, només hi ve un cop l’any. Són gent, per tant, que sabem del cert que s’estima el Palau i que li agrada la música, però cal treballar perquè vingui més. I, d’altra banda, hi ha molts catalans que encara no coneixen el Palau i que els encantaria i gent, també, que no el coneix i l’hauria de conèixer. Hi ha vegades que parles amb segons qui i, quan et diuen que no l’han visitat mai, penses: “Ostres, de debò que algú com vostè no ha estat mai al Palau?” Puc arribar a entendre que algú d’un poble de Catalunya lluny de Barcelona no l’hagi trepitjat mai, però hi ha gent que francament em sorprèn.
Qui desconegui que el Palau, més enllà de la seva programació pròpia, lloga l’espai a promotors externs, pot anar-hi, per exemple, un mes de juliol i trobar-hi majoritàriament espectacles de flamenc. És per coses com aquesta que volen, en el nou pla, fomentar una nova “relació de partenariat” amb aquests promotors?
La varietat no és cap problema, sinó que és una de les nostres fortaleses. Tenim una programació eclèctica amb espai per a la clàssica, és clar, però també la sarsuela, Elvis Costello o Raimo. Quan es valoren les millors sales del món, no es fa només segons l’acústica que tenen o la qualitat dels artistes que hi actuen, sinó també per la varietat en l’oferta, que en el nostre cas és molta i creiem que ha de seguir sent així. Aquesta varietat, però, ha de tenir qualitat i, si es fa flamenc, ha de ser el millor flamenc. El que volem, doncs, és tenir una relació de partenariat amb els promotors. Més diàleg, comunicació i confiança mútua.
En els anteriors mandats es va insistir molt en la internacionalització dels cors de l’Orfeó. És un objectiu que ara es fa seu?
Sí, perquè els últims anys, gràcies sobretot a la feina extraordinària de Simon Halsey [director, entre el 2016 i el 2022, de l’Orfeó], s’ha aconseguit situar l’Orfeó, així com el cor de noies o el de cambra, a un nivell internacional molt important. L’any passat, en aquest sentit, actuar a Berlín amb Petrenko i la Filharmònica de Berlín va suposar una fita considerable i, d’un temps ençà, són les orquestres i els directors els que ens truquen perquè l’Orfeó actuï amb ells, no pas a l’inrevés.
Quan va arribar al càrrec, va parlar de fomentar la catalanitat. Ja se li pressuposa, això, al Palau, però en el seu cas com pretén fer-ho?
Defensant i donant suport a la llengua catalana, la música catalana i la cultura catalana en general. Són coses que formen part del nostre ADN i a les quals no podem renunciar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia