L'occità ja té acadèmia

Avui es cons­ti­tu­eix a Vie­lla l’Aca­de­mia de la Lenga Occi­tana, orga­nisme que té com a objec­tiu la codi­fi­cació de l’occità. L’Aca­de­mia hereta l’experiència i la tasca feta pel Con­selh de la Lenga Occi­tana (CLO), fun­dat el 1996 per ini­ci­a­tiva del Grop d’Ini­ci­a­tiva per un Dic­ci­o­nari Infor­ma­ti­zat de la Lenga Occi­tana (Gidilòc) i el Sec­tor de Lingüística de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Occi­tans (IEO).

El Con­sell es va aco­mi­a­dar en certa manera el desem­bre del 2007 quan el seu pre­si­dent, Patric Sau­zet, va publi­car un docu­ment de síntesi que valo­rava l’obra feta. Sau­zet hi expli­cava que el CLO havia com­plert la seva pri­mera funció, fixar les nor­mes orals i ortogràfiques de la llen­gua occi­tana, res­pec­tant els dia­lec­tes, sem­pre a par­tir de la norma de Loís Alibèrt. Les tesis del CLO han estat accep­ta­des per la intel·lec­tu­a­li­tat occi­tana, també pel Con­sell Gene­ral d’Aran i per l’Asso­ci­a­cion Inter­na­ci­o­nala d’Estu­dis Occi­tans. Tots ells escri­uen avui sub­jon­tiu, no sub­jonc­tiu; coe­rent, no coërent; imatge, no image. Segons Sau­zet, ara calen dues coses, més eines de referència i de qua­li­tat: gramàtiques, dic­ci­o­na­ris, tre­balls lingüístics científics o si més no rigo­ro­sos i metòdics; i cal que la norma i qui la dicti obtin­guin un reco­nei­xe­ment polític.

L’Aca­de­mia neix d’una ini­ci­a­tiva de l’IEO i del Con­sell Gene­ral d’Aran, i tre­ba­llarà en els domi­nis de gra­fia, gramàtica, lexi­co­lo­gia i toponímia. El con­sell ple­nari de l’Aca­de­mia el for­ma­ran 50 mem­bres que repre­sen­ta­ran les regi­ons occi­ta­nes i els sec­tors que tre­ba­llen per la llen­gua occi­tana. Hi haurà repre­sen­tants de l’IEO, de l’ense­nya­ment, del peri­o­disme, de l’edició...

L’aval polític
David Gros­claude, pre­si­dent de l’IEO, vol que l’Aca­de­mia sigui un inter­lo­cu­tor dels poders polítics. Aitor Car­rera, autor de la Gra­ma­tica ara­nesa, pro­fes­sor de llen­gua i lingüística occi­ta­nes a la Uni­ver­si­tat de Lleida, valora molt posi­ti­va­ment que hi hagi el govern d’Aran al dar­rere: “És un fet gai­rebé inèdit en el con­text occità que una ins­ti­tució ofi­cial impulsi un orga­nisme així i que la ini­ci­a­tiva surti alhora de dos espais polítics esta­tals dife­rents, l’espa­nyol i el francès”, tot i que entén que cal­dria el suport d’altres ins­ti­tu­ci­ons, espe­ci­al­ment de Cata­lu­nya.

L’Aca­de­mia no par­teix de zero ja que la gra­fia està prou ben fixada. Hi ha prou feina a fer, en canvi, en el camp dels neo­lo­gis­mes, cal­dria un bon dic­ci­o­nari visual i lli­bres d’estil per als mit­jans de comu­ni­cació.