L’himne del Raval, al vestíbul del Liceu

Hi ha detalls que passen desapercebuts a l’onada de turistes que baixen per la Rambla i a la premsa de l’actualitat més punyent (aquest any, la font de Canaletes ha quedat bastant òrfena dels triomfs del Barça) però que són rellevants en el batec més íntim del Raval. Potser mai obriran un telenotícies, però fan viable la Barcelona de les persones: s’escapen dels titulars però basteixen el dia a dia del veïnat (d’un barri que pateix la pressió de la gentrificació a conseqüència d’un turisme aclaparador). Sota la crosta, de moment, continua havent-hi vida.

Fa uns dies, la Fundació Tot Raval va convocar uns 200 filantrops de la cultura i de projectes socials aparentment insignificants però que ajuden a articular la prosperitat de persones d’un dels barris més poblats d’Europa. En aquest 1,1 quilòmetre quadrat d’extensió, on hi viuen 48.688 persones de 40 nacionalitats, hi ha instal·lat el Liceu. L’equip directiu actual de l’equipament reconeix que el gran teatre d’òpera, amb una portalada ufanosa a la Rambla, en realitat ha donat l’esquena al Raval durant dècades. Com si mirés de tapar aquesta realitat socialment als límits, d’escapar-se’n sense mirar quin panorama deixava enrere. Hi ha hagut un canvi radical d’aquesta mirada a partir de l’òpera comunitària La gata perduda (2022). El nou president de la fundació, Jordi Farrés, ho celebrava en l’activitat #sumapelraval . Un grup de cantaires d’aquella obra acabava d’interpretar un parell de temes de l’òpera, que s’ha convertit en “l’himne del Raval”. I ho havia fet a les escales de marbre que donen al vestíbul.

La campanya de captació de fons per a projectes que volen empoderar les dones del barri amb tres propostes ben diferents va recollir, en dues hores d’una insòlita subhasta, fins a 39.050 euros. Encara pot augmentar la xifra fins al 30 de juny, que es tanca la captació solidària. És el primer cop que es fa una iniciativa d’aquestes característiques a Catalunya, segons Tot Raval (on els sopars solidaris, les loteries, les “files zero” o les maratons demostren que hi ha predisposició a ser empàtics amb les propostes que s’enginyen fórmules per trobar l’empenta ciutadana a projectes socials). Amb el suport de The Funding Network i l’associació estatal de fundacions, es va celebrar el 4 de juny al Saló dels Miralls, presentat per la periodista Gemma Nierga i la cupletista i activista social del Raval Brigitta Lamoure.

Tot Raval va triar tres de les 30 propostes plantejades. L’associació intercultural Diàlegs de Dona ha propiciat la creació d’un taller de costura per a companyes cosidores del barri: tenir una sortida al món laboral els aporta independència. Al Gimnàs Social Sant Pau “un 30% dels socis no paguen quota i gaudeixen de les mateixes condicions que els altres usuaris”. Ara l’Entre Dones vol consolidar un grup de gimnàstica per a dones. A través de l’esport es busca recuperar l’autoestima personal. El gimnàs també acull col·lectius sense llar. A Barcelona hi ha diàriament 1.400 persones dormint al carrer o en infrahabitatges, i un 20% són dones. Dormir al carrer vol dir assumir violència, proclamava la directora del gimnàs, Lara Cáceres, en una sala carregada de daurats. Per acabar, el projecte Equitat Menstrual és un espai educatiu per a joves per socialitzar la menstruació i rebre material higiènic. Compartir informació és una eina clau per a la integració.

El Liceu ha alimentat històricament el gaudi cultural. Ara també transforma i conviu amb el barri.