En castellà, per golejada

El baròmetre d'hàbits de lec­tura i com­pra de lli­bres rea­lit­zat per l'empresa Conecta per encàrrec del Gremi d'Edi­tors de Cata­lu­nya i l'Asso­ci­ació d'Edi­tors en Llen­gua Cata­lana, i amb el patro­cini de Cedro, dóna uns resul­tats pre­o­cu­pants per al lli­bre en català.

A la vista dels resul­tats, les sovin­te­ja­des alar­mes sobre la des­a­pa­rició i mar­gi­nació del cas­tellà a Cata­lu­nya sonen a sur­re­a­lisme. Per si a algú no li havia que­dat clar, i mal­grat la immersió lingüística a les esco­les, en el món del lli­bre el cas­tellà gua­nya per gole­jada, també entre els lec­tors infan­tils.

Segons les dades reco­lli­des en l'enquesta del 2007, i fetes públi­ques ahir, l'idi­oma habi­tual a Cata­lu­nya a l'hora de lle­gir un lli­bre és el cas­tellà en un 77,9% dels casos, per un 20,4% en català, unes dades que supo­sen una lleu­geríssima millora res­pecte del 2006.

Quan la pre­gunta es fa res­pecte al dar­rer lli­bre lle­git, l'estadística encara és una mica més nega­tiva per a l'idi­oma propi de Cata­lu­nya: el 77,2% diuen que l'han lle­git en cas­tellà i el 18,8% en català; un 2,9% ho ha fet en anglès.

Els nens, una mica millor
Si aga­fem l'uni­vers dels nens (amb enques­tats que en aquest cas tenen entre 10 i 13 anys), les dades són una mica millors, però tam­poc no per­me­ten cap mena d'ale­gria, ja que el 62% lle­gei­xen nor­mal­ment en cas­tellà, men­tre que només el 37% ho fan en català.

Hi ha un dar­rer con­cepte tre­ba­llat per l'enquesta que demos­tra que la capa­ci­tat de lle­gir en català és molt extensa, encara que no se'n faci gaire ús: es tracta del con­cepte d'idi­oma oca­si­o­nal de lec­tura, que cor­re­geix una mica la des­pro­porció entre els dos idi­o­mes. En aquest cas, el cas­tellà se situa en el 96,8%, el català en el 76,5% i l'anglès en el 16,2%. Pel que fa als nens, en aquest apar­tat d'idi­oma oca­si­o­nal el cas­tellà arriba al 100%, el català al 84,5% i l'anglès al 18,9%. També entre els nens, el 89,5% diu que pot lle­gir per­fec­ta­ment en català sense recórrer al dic­ci­o­nari.

Aques­tes dades tan bai­xes de lec­tura de lli­bres en català tenen un reflex directe en la llista de lli­bres més lle­gits de l'enquesta. Entre els 25 pri­mers títols, només n'hi ha un en català: Tirant lo Blanc, situat en el lloc tretzè. En el quinzè lloc hi apa­reix 1984, de George Orwell, del qual no s'espe­ci­fica l'idi­oma, i en cinquè lloc, J.K. Row­ling, que inclou tots els títols de la saga i del qual tam­poc s'espe­ci­fica l'idi­oma. Els qua­tre pri­mers són Ilde­fonso Fal­co­nes, Ken Follet, Car­los Ruiz Zafón i Dan Brown.

Tret de Joa­not Mar­to­rell, no apa­reix a la llista cap altre clàssic ni cap autor viu de la lite­ra­tura cata­lana. De la cas­te­llana hi sur­ten, en canvi, Arturo Pérez Reverte (6è), Miguel de Cer­van­tes (8è), Julia Navarro (10è), Pío Baroja (16è), Matilde Asensi (17è i 18è), Isa­bel Allende (19è) i Almu­dena Gran­des (24è).

Els més lle­gits en català
Tam­poc no és gens enco­rat­ja­dora la llista de l'últim lli­bre que diuen haver lle­git en català els enques­tats, ja que quasi tot són tra­duc­ci­ons, amb Fal­co­nes, Follet, Brown, Zafón i Row­ling de nou al cap­da­munt. D'autors en català, a part de Mar­to­rell, només hi figu­ren El qua­dern gris de Josep Pla (11è) i La pell freda d'Albert Sánchez Piñol (15è). La llista, en aquest cas, és de 15 títols.

Amb aques­tes dades a la mà, i a les por­tes de la diada d'un Sant Jordi amb el nou lli­bre de Car­los Ruiz Zafón com a estre­lla con­vi­dada, tot indica que la festa tindrà un clar accent cas­tellà. Així doncs, si alguna alarma cal­dria acti­var és la de la situ­ació del lli­bre en català, que, després de més de tres dècades de democràcia i, per tant, d'ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació de la cul­tura cata­lana, té una sor­tida molt limi­tada i ha entrat en una situ­ació d'estan­ca­ment. La nor­ma­lit­zació no s'ha produït.

El baròmetre s'ha ela­bo­rat a par­tir d'una enquesta feta al llarg del 2007 a majors de 10 anys, amb 1.000 entre­vis­tes aleatòries i 1.600 a lec­tors.