L’únic final feliç possible per a una obra d’art exiliada és que torni a casa. I això és el que li acaba de passar a un fragment del retaule major gòtic de l’església de Sant Martí d’Escalarre, del Mestre de Son. El departament de Cultura de la Generalitat l’ha comprat per 25.000 euros a Palau Antiguitats. L’antiquari Albert Martí Palau, responsable d’aquest espai a tocar dels Jardinets de Gràcia, va adquirir la taula en una subhasta a Suïssa que en el catàleg no proporcionava cap dada sobre la seva procedència.

El compartiment ara ja públic serà destinat a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, molt a prop de la petita església d’on va sortir entre el 1903 i el 1913 amb tota la família de taules que integraven aquest immens retaule, d’uns sis metres d’alçada per quatre d’amplada, dedicat a Sant Martí. L’existència d’aquest moble era completament desconeguda fins que a l’alba d’aquest mil·lenni va trobar-ne una fotografia antiga l’historiador de l’art i professor de la Universitat de Lleida Alberto Velasco. A la imatge, del 1903 i feta per Joaquim Morelló, un farmacèutic de Barcelona nascut a Esterri d’Àneu aficionat a l’excursionisme, es veu encara el retaule sencer al seu emplaçament.

A partir de llavors, i amb aquesta única pista visual, Velasco va anar descobrint fragments disseminats per tot el món. Els dos primers els va localitzar al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard. Procedien del llegat de Lucy Wallace Porter, esposa d’Arthur Kingsley Porter, catedràtic de Harvard expert en arquitectura i escultura romàniques. El matrimoni els havia comprat el 1913 a un antiquari de Verona. Gràcies a la documentació que li va facilitar el museu americà, Velasco va poder concloure que el retaule pirinenc va viatjar íntegre fins a Itàlia i que aquest antiquari de Verona el va vendre a trossos.

De la vintena de fragments, aquest especialista en gòtic català n’ha acabat detectant els darrers vint anys la meitat, escampats tant als EUA com a Europa. La Generalitat ja havia intentat fa anys comprar una peça que va aparèixer al mercat, però les limitacions pressupostàries van fer que se li escapés. Ara els vents han bufat a favor dels interessos del patrimoni català. La taula adquirida, que representa un miracle de Sant Martí, serà, doncs, la primera de tot el conjunt que s’ha aconseguit repatriar més d’un segle després.

Velasco va dedicar un capítol del seu llibre A la recerca de l’obra perduda (Pòrtic) al periple d’aquest retaule desllorigat originari del Pallars Sobirà. La història dels Porter el fa material llaminer de pel·lícula. La parella es va traslladar a viure amb tots els seus tresors medievals, inclosos els catalans, a un castell d’Irlanda, fugint de l’Amèrica puritana que no acceptava que ell fos homosexual. Arthur Kingsley Porter va morir ofegat el 1933 a l’illa d’Inishbofin. La seva desaparició va estar marcada sempre per la polèmica. Mai es va acabar de saber si va ser assassinat, si es va suïcidar o si tot plegat va ser un muntatge per crear-se una altra identitat i viure una nova vida. Lucy Wallace Porter, que era fotògrafa, va morir el 1962 i va deixar en herència la seva col·lecció d’art al Fogg Art Museum de la Universitat de Harvard.